“S’ha perdut, però abans per tenir cireres calia tenir abelles”

Dimarts, 8 de juny de 2021 a les 00:00

 Josep Marin (Martorelles, 1934) és un veí polifacètic. Paleta jubilat, ara es dedica a l’agricultura, l’apicultura i la caça. Amb l’excusa del Dia Mundial de les Abelles (20 de maig), parlem amb ell de la seva importància pel Medi ambient.

Abans de començar, vull mencionar el meu sogre, en Pep Tonino que va ser un dels promotors d’aquesta vinya de les llicorelles, un dels pagesos locals amb més coneixements de vinya.

Aquesta vinya la va arrencar tota amb magall i a Can Sunyer en va arrencar una altra de quatre quarteres. Aquí a les Llicorelles hi havia pins, i ell feia valls i enterrava els pins. No els cremava no, feia un vall (excavava) amb tronxos així (assenyala amb les mans) d’un diàmetre de 50 centímetres i els enterrava. Aleshores anava sembrant la vinya.

I vostè va seguir amb la feina de la vinya?

Jo m’havia casat amb la seva filla i quan ell tenia uns vuitanta anys que ja no podia venir, jo me’n vaig anar fent càrrec a les hores que no treballava de paleta. Després, al jubilar-me, vaig poder dedicar més temps a la vinya.

Sempre han tingut aquests número de ceps?

Sí, aquí hi ha ceps sembrats l’any 1919 més o menys. La varietat és pansa blanca. Una vegada algú em va dir que la mongeta del ganxet era el caviar català i jo dic que el millor vi que pot haver-hi és la pansa blanca. Almenys per aquí.

En fa de vi?

El fem per casa de la manera tradicional. A vegades ve un parell de xicots que estan recuperant vinyes i em compren raïm.

Per cert, em vaig adonar que les desbrossaven que no ruixaven amb herbicides i jo pensava que era una mala feina. Però vaig pensar que en aquesta vinya on les arrels anaven tan avall potser el desbrossar també era una bona idea.

Abans es cavaven les vinyes perquè s’havien de fer pèsols, etc... Les vinyes s’han de portar netes, es deia. Però me n’adono que avui aquesta vinya que és llicorella, amb aquest penjat, cavar-la representa que és remoure la terra perquè la calor no entri a baix. Però si desbrosses encara és millor perquè l’herba que entra per dalt evita que el sol entri a sota de tot.

Del jovent se n’aprèn també?

Sí, per molts anys que tingui, cada dia n’aprenc. I a vegades de la gent jove sí. Abans ruixàvem amb herbicida però quan es va començar a prohibir ho vam deixar de fer. Ara tinc quatre desbrossadores i venen els nets i m’ajuden. Hi ha llocs de la vinya on no t’aguantes dret del desnivell que hi ha.

Aquest desnivell diferencia el seu raïm d’un altre?

Té més graduació que no pas a baix. Una vinya plana a baix és més humida, si hi ha malures és més fàcil que les tingui la vinya plana... Aquí encara que hi hagi boira tova, humitat, quan surt el sol ja toca, en canvi a baix triga una hora o més. Per això aquest vi ve a ser com un petit Priorat. Abans en aquesta vall hi havia 30 vinyes, des del camp de futbol fins a Coll d’Olleta. I només queda aquesta, pel sentiment de l’avi.

 

"L’afició per les abelles ve de petit. Amb una amics a dalt el poble anàvem als arbres on hi havia un eixam i el trèiem 'a lo brutu'”

 

Canviem de tema, per què es va convertir en apicultor?

L’afició ve de petit. Amb una amics a dalt el poble (Santa Maria de Martorelles) anàvem als arbres on hi havia un eixam i el trèiem “a lo brutu”. De picades en porto milers i milers. No teníem experiència.

Aleshores ens venia gent que tenia ruscs, ens fixàvem... Un tal Rifà de dalt el poble em va ensenyar a treure els suros de les alzines amb una destral i amb aquest suro es feia la caixa per les abelles. A l’hora de castrar el rusc, el posàvem al revés i picàvem amb una pedra, pujava l’eixam a dalt el rusc buit, les bresques ens les emportàvem a casa i era qüestió d’aixafar-les amb les mans o amb una petita premsa casolana.

Després van sortir les caixes que eren molt més còmodes i rendibles. Amb les caixes pots mesurar més, si veus que el rusc va fluix li treus un parell de quadres... i que vagi fent.

No tothom pot tenir això a casa...

No, les tinc declarades. Aprofito per dir que no hi ha cap subvenció de cap mena. Però les tinc perquè són molt bones. Aquí s’ha perdut molt el tema de les cireres. Però abans era vital tenir ruscs per tenir cirerers. Sense abelles no hi havia cireres. Una vegada vaig trobar un senyor a l’oficina comarcal que em deia que tenia uns cirerers molt macos però no tenia cireres. Li vaig preguntar si tenia abelles, perquè és la principal pol·linitzadora i va quedar “parat”.

Les abelles són molt importants. Jo he anat aprenent amb els anys, amb altres companys. Ara ha arribat aquesta vespa asiàtica i acaba amb els ruscs d’abelles... No hi ha remei.

Les abelles les portem entre un senyor aficionat que em va portar un rusc un dia perquè no tenia espai a casa i jo. L’any passat vam matar gairebé 200 vespes asiàtiques. Fa molta pena quan venen a la porta del rusc, semblen helicòpters. S’aturen i, al vol, agafen l’abella i se l’enduen. Per això vam comprar més de 80 trampes, ell amb la raqueta de matar mosquits i jo amb un picador. És que són tan grosses...

Quin és l’indret més adequat per a col·locar el rusc?

El principal és tenir-les en un lloc apartat, que no hi hagi trànsit. El perill d’estar aquí dalt és que arriben 40 o 50 abellerols i cadascun es menja 10 o 12 abelles. Són ocells experts en agafar les abelles al vol. A cada caixa deu haver-hi entre 15 i 20.000 abelles.

Pot descriure quin és el procés de l’apicultura?

Quan un rusc pesa, el fumem amb un fumador amb caca de vaca. Sempre després de fumar-lo ens esperem 7 o 8 minuts perquè les abelles se’n van a dins les cel·les i s’atipen de mel abans de marxar. Aquí hi ha dues teories. Una és que a l’atipar-se no es poden doblegar i no poden picar; i l’altra que a l’estar tipes de mel no són tan agressives.

 

"M'estimo tot el poble, a tot arreu hi tinc noms i gent bona'”

 

Què en fa de la mel?

La venc al veïns perquè sempre els hi dic que la mel és seva, dels seus testos, perquè les abelles estan a mig quilòmetre de ca seva. Aquí allò de "mil flores" no. Aquí hi ha romaní, bruc, la flor d’ametller, la flor de la mariselva, i varies plantes silvestres de per aquí. L’únic que hi he plantat és farigola.

Hi ha moltes plagues?

La varroa, com una mosqueta menuda que va desfent els ruscs. També hi ha l’arna, que quan el rusc va fluix s’hi posa i fa uns capolls blancs petits i prims i es tremenda. Quan ens n’adonem la sanegem. La fumem, traiem els quadres... quan veus que un rusc va molt valent i després afluixa, ja saps que aquí ha entrat alguna malura.

Quin és el seu dia a dia?

Mira tinc dos horts, i alguna vinya més a banda d’aquesta. A més a més, el meu fill és paleta com jo i a vegades vaig a veure l’obra que està fent. Després vaig a esmorzar amb ell a l’hostal i vinc cap aquí o al bosc d’en Mates que hi tinc un dels horts.

Quin racó del poble li agrada més?

M’estimo tot el poble. A tot el poble hi tinc records, a tot hi he tingut gent molt bona, a tot el poble hi tinc noms... i racons que s’estan perdent. Per exemple les fonts. Hi ha la Font del pi que ningú sap on és. Al Safareig de rector hi havia una mina de dins la muntanya, l’aigua era calenta i la gent anava allà a rentar la roba. Aquella es va assecar. Una curiositat, on hi ha el dipòsit de l’aigua del poble se’n diu el “Pual”, el punt alt. La gent ho deia així més ràpid.

Darrera actualització: 06.07.2021 | 11:08

Imatges

Marin ensenyant un quadre d'una de les capses de les abelles