“A Martorelles és on vam aprendre a entendre el joc”
- Un any rodó: Lliga i Campionat d’Espanya infantil amb Catalunya, què suposa per a vosaltres?
AM: Un any espectacular amb moltes emocions. Un any brutal per tot el que hem aconseguit guanyar.
AT: No ens ho esperàvem, ha estat complicat, sobretot el campionat de seleccions.
- Centrem-nos amb el campionat estatal. Amb quines sensacions arribàveu a Galícia per disputar el torneig?
AM: Amb molts nervis perquè no sabíem que ens trobaríem però va ser començar a jugar i guanyar confiança en nosaltres mateixes.
- Quin era el vostre objectiu?
AT: guanyar i gaudir.
- 18 gols a favor i un en contra, quin és el secret?
AT: vam començar el campionat encaixant aquest únic gol al principi del primer partit. No va durar gaire, perquè ens vam motivar entre totes i vam empatar immediatament. Al final vam guanyar 7-1 aquest partit contra Castella-La Manxa. El secret? Tots els equips es quedaven defensant i no ens atacaven, només en contraatacs després de pèrdua nostra. Nosaltres vam fer bona feina al no perdre pilotes i replegar ràpid després de fer-ho.
- Per què creus que us jugaven així?
AM: perquè es veien inferiors a nosaltres i pensaven que així ens guanyarien.
- La final va ser contra la Comunitat de Madrid, com va anar?
AM: a la primera meitat vam veure que es quedaven darrere i vam pensar: una altra vegada? Ens vam posar nervioses i no vam jugar com sempre. Al descans, l’entrenador ens va dir que havíem de jugar com sempre, amb calma i tocant. Només començar la segona meitat, l’àrbitre ens va xiular un penal a favor, el vam transformar i a partir d’aquí vam dominar el partit.
- Com es fa per canviar el xip a la segona meitat?
AM: ens donem ànims entre nosaltres però després cadascuna individualment ha de tenir confiança en el que fa.
- En què pensàveu les hores abans de la final?
AT: pensàvem que seria un partit que ens costaria molt però després quan estàs a pista ho veus diferent.
- Com vau celebrar el títol?
AT: quan va xiular l’àrbitre allò va ser un festival. Crits, salts, abraçades... després a l’autocar ho vam celebrar de valent.
- Havíeu participat en altres competicions amb Catalunya?
AT: No, era el primer torneig. Jo havia anat a la primera convocatòria l’any passat però em vaig quedar fora per una jugadora. També era aleví i la convocatòria era per la selecció infantil.
- Com vau reaccionar a la primera convocatòria amb la Selecció?
AM: no va ser convocatòria, ens van cridar per una jornada de futbol sala femení i a partir d’aquí et veien i et cridaven pel cap de setmana següent. La nostra sorpresa va ser que el següent cap de setmana ja érem 12 jugadores justes, la selecció. Ens va fer il·lusió.
- Parlem de la competició de clubs. Enguany heu assolit el títol de divisió d’honor infantil, què significa per a vosaltres?
AM: la veritat que després de tres anys intentant-ho, perquè som les mateixes, guanyar la lliga i anar al campionat d’Espanya de clubs és un èxit total.
- Quan i on el disputeu?
AT: doncs, demà (dijous 27 de juny) marxem a Galícia, una altra vegada, a disputar-lo. La dinàmica és amb dos grups de quatre equips, lligueta, semi-final i final.
- Objectiu?
AM: Guanyar i gaudir del joc.
- Com vau començar a jugar a futbol sala?
AM: amb sis anys vaig anar a provar a un equip de nens del CFS Martorelles i em va agradar. La primera setmana era jo la única nena, l’Aina es va apuntar a la segona, ella tenia cinc anys.
AT: primer jugava a l’escola i vaig anar a provar també. Vaig veure que hi havia una altra nena i em vaig quedar.
- Com vau acabar fitxant pel Palau?
AT: de Martorelles ens va fitxar el Barri Can Calet, allà jugàvem i aleshores ens van trucar del Palau i del Caldes i després de provar, vam decidir Palau.
- Es nota molt la diferència a l’hora de jugar amb el club o amb la selecció?
AT: El nivell a la selecció és molt alt, sobretot als entrenaments que demanen molta intensitat.
- Com definiríeu el vostre joc?
AM: amb molta visió de joc i bon u contra u.
AT: joc ràpid, tocar i marxar, i dribling per banda.
- Amb quins jugadors o jugadores us identifiqueu?
AM: Iniesta de futbol i Ferrao (Barça) de futbol sala.
AT: Iniesta, i en futbol sala, Diego del Barça.
- Per què amb Iniesta?
AM: Té molta visió de joc i de tant en tant, sorprèn. Les assistències...
- Trobeu a faltar més repercussió de l’esport femení?
AM: li podrien donar més importància. Ara potser es comença a sentir parlar més, però encara falta. Si dos equips, un de masculí i un de femení, guanyen el mateix campionat, sempre parlen abans del masculí.
- Què faríeu per millorar-ho?
AM: Portem uns braçalets amb el lema “Ogullosa” que vol donar més visibilitat al futbol femení. És una iniciativa de la federació que compta amb activitats promovent l’esport femení.
- Martorelles, tot i ser molt petit, és una gran cantera d’esportistes i més concretament de futbol sala...
AM: sí, aquí és on més vam aprendre a entendre el joc i després tot això ajuda per poder jugar a un altre club.
- Com a futboleres, una porra pel Mundial. Qui guanyarà? Favorits?
AT: Brasil guanyarà.
AM: Bèlgica - Brasil la final.
- I per últim, un espai del poble que us agradi?
AM i AT: Carrencà.
