Protegir el benestar emocional dels fills/es durant la separació

La separació d'una parella amb fills/es mai és una decisió fàcil. Més enllà dels reptes emocionals i logístics que afronten els adults, els infants també es veuen profundament afectats. Comprendre l'impacte que pot tenir una separació en els fills i filles i saber com acompanyar-los en aquest procés, pot marcar una gran diferència en el seu benestar emocional a curt i llarg termini.

L'impacte de la separació en els fills/es
Quan els pares se separen, els infants poden experimentar una àmplia gamma d'emocions: tristesa, enuig, culpa, confusió, por o fins i tot alleujament, depenent de la dinàmica familiar prèvia. És comú que els infants se sentin desorientats davant la ruptura del nucli familiar que coneixien, i molts es pregunten si van fer alguna cosa malament o si són responsables del conflicte.

Alguns efectes que poden manifestar-se durant o després d'una separació són:
•    Canvis en el comportament (irritabilitat, rebel·lia, retraïment).
•    Dificultats escolars o pèrdua d'interès en activitats que abans gaudien.
•    Alteracions del son o en l'alimentació.
•    Ansietat per separació o noves pors.
•    Sentiments de lleialtat dividida entre ambdós pares.

És important tenir en compte que cada nen/a és únic/a i la seva manera de viure la separació dependrà de factors com l’edat, la personalitat, el tipus de relació amb cada progenitor i la manera en què els pares gestionen la separació.
Com donar la notícia als fills i/o filles

Una de les parts més delicades del procés és comunicar la decisió de separar-se. L'ideal és que ambdós pares estiguin presents i que la conversa sigui clara, honesta i adaptada a l'edat del fill/a. Algunes recomanacions clau: 

•    Triar el moment i el lloc adequats: Evitar fer-ho en moments de tensió o durant situacions d'estrès (com abans de dormir o abans d'anar a l'escola).
•    Parlar conjuntament, si és possible: Presentar-se com un equip que segueix unit en el seu rol de pares.
•    Usar un llenguatge clar i senzill: Evitar detalls dolorosos o explicacions complexes. Els fills/es no necessiten conèixer detalls de la separació. 
•    Transmetre seguretat i amor: Assegurar-los que ambdós seguiran presents a les seves vides i que no són culpables de la decisió.
•    Estar preparats per a les emocions: Permetre que expressin la seva tristesa o enuig sense intentar minimitzar el que senten.

Com ajudar els fills/es durant el procés de separació

L'acompanyament emocional durant aquesta etapa és fonamental. Aquí teniu algunes estratègies per donar suport als infants:
•    Mantenir rutines estables: La predictibilitat ajuda els infants a sentir-se segurs.
•    Validar les seves emocions: Escoltar sense jutjar ni intentar "arreglar" els seus sentiments.
•    Evitar els conflictes davant d'ells: Les discussions entre els pares poden augmentar l'ansietat.
•    Facilitar el contacte amb ambdós progenitors: Excepte en casos de violència o risc, mantenir una relació propera amb ambdós pares és beneficiós.
•    Buscar suport professional si és necessari: Un psicòleg infantil pot ajudar a l’infant a expressar i processar les seves emocions de manera saludable.

Consells per a pares i mares després de la separació

Un cop separats, els pares segueixen sent un equip en la criança. Alguns consells a tenir en compte:
•    Evitar parlar malament de l'altre progenitor davant de l’infant. Això pot generar lleialtats dividides i confusió emocional.
•    No usar el fill/a com a missatger ni com a aliat emocional. Això els posa en un lloc que no els correspon.
•    Ser flexibles amb els acords. Adaptar-se a les necessitats de l’infant per sobre dels desacords personals.
•    Mantenir una comunicació clara i respectuosa. Facilita l'organització i redueix l'estrès en els fills/es.
•    Cuidar-se emocionalment. Un adult que es cuida a si mateix està en millors condicions per cuidar els seus fills/es.

La separació no ha de ser traumàtica per als fills/es si es gestiona amb sensibilitat, respecte i comunicació. Els infants necessiten saber que, encara que la relació entre els seus pares canviï, l'amor i la presència d'ambdós seguiran sent constants. La clau és anteposar el seu benestar per sobre dels conflictes i construir, des de la nova realitat, una convivència basada en el respecte mutu i l'estabilitat emocional.