“La filosofia és gaudir de la muntanya de forma segura i responsable”

• Guillermo Velasco (Martorelles, 1987) és el president del Club d’Esports de Muntanya de Martorelles, creat l’any 2022 per un grup de veïns aficionats a la muntanya. Parlem amb ell per saber com els hi va i conèixer les activitats que organitzen. 

Com va sorgir la idea de fundar un club de muntanya a Martorelles?
Som un grup d’amics que fa molts anys que practiquem esports de muntanya en diferents modalitats com l’escalada, l’alpinisme... Sempre hem format part de diferents clubs de muntanya amb els seus propis projectes i, després de més de 15 anys, hem decidit formar el nostre projecte a Martorelles. Estem il·lusionats i motivats per apropar els esports de muntanya a la gent del poble i els voltants d’una manera segura i responsable, que avui dia costa trobar-ho. 

Per què?
Avui dia la gent veu una cosa a l’instagram, es compra el material al Decathlon, s’assessora per youtube i després passa el que passa. Abans tothom que anava a la muntanya hi anava accedint a través de clubs de muntanya, feien uns cursos, et donaven unes bases i uns coneixements per poder anar a la muntanya de manera segura. Ara crec que es fa tot una mica més sense preparació. 

Aquesta situació es va incrementar amb la pandèmia. Com a excursionistes experts, com vau veure aquesta situació? Es continua donant?
Recordo d’aquella època que sortia molt a córrer per Gallecs i sí que veies un 80% més de gent que estava corrent perquè era l’única manera de sortir de casa. I els veies corrent amb unes Converse i pensava: “Els fisioterapeutes s’estaran fregant les mans”. 
Ara ha tornat a la normalitat d’abans de la pandèmia. Tot i així, és una tendència a l’alça que amb els anys es va consolidant això d’anar a la muntanya. 

A quins clubs havíeu estat abans?
A l’Espeleoclub de Barcelona, el Club Excursionista de Montmeló i també al Club de muntanya dels Bombers perquè molts de nosaltres som bombers. 

Quanta gent sou?
Ara som 34 socis i sòcies. 

 

"La nostra entitat és un punt de trobada de gent que ja té coneixements"

 

Si algú que ens llegeix es vol fer soci, què ha de fer?
És un club privat de muntanya que està obert a qualsevol persona. Estem adherits a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i a través de la nostra entitat la gent es pot federar en les diferents modalitats d’esports de muntanya. 

Per què?
Doncs per estar coberts per una assegurança en cas d’accident, etc.. El rescat te’l cobreix l’Estat tinguis o no assegurança, però totes les despeses mèdiques posteriors van a càrrec de la persona accidentada.  

Quines modalitats d’esport de muntanya practiqueu?
La base del club som majoritàriament escaladors i alpinistes i ara fa uns dies vam crear la secció de corredors de muntanya (trail). Hi ha molta gent per aquí que practica aquest esport de manera autònoma i això és un punt de trobada per poder entrenar junts i preparar les curses. 

Com tenim els camins forestals del poble?
Estan prou bé. També des de la FEEC hi ha un grup de gent que són els cuidadors de senders, voluntaris certificats per la Generalitat, i l’entitat podria col·laborar amb aquest grup per tenir cura dels camins de la zona. 

Amb quina freqüència organitzeu sortides?
No organitzem sortides programades anualment perquè ara tot està regulat per instructors de muntanya, tècnics esportius, etc... La nostra entitat és un punt de trobada de gent que ja té coneixements i organitzem activitats que no són públiques. El motiu és perquè si després algú pren mal el club té una responsabilitat. Per poder accedir a les nostres activitats cal estar format en escalada o alpinisme. Nosaltres podem donar accés a aquests cursos a través de la federació. 
Per exemple, aquest mes d’agost pujarem una setmana als Alps. Nosaltres ho comuniquem internament entre els membres de l’entitat i cadascú tria si apuntar-se o no depenent de les modalitats que s’hi puguin practicar. A la zona on anem es pot fer escalada, alpinisme, sortir a córrer, parapent, ... Cadascú practica l’esport que li agrada en aquell espai. El que tenim pendent és fer-nos instructors de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya (ECAM) però això comporta temps i diners. Jo a nivell personal m’estic traient el títol d’instructor de muntanya però per ser instructor d’un club la Federació et dona una opció per poder ser-ho sense ànim de lucre i has de fer el curs de l’ECAM. La idea és fer cursos i sortides guiades en un futur.  
No tenim un calendari anual establert. A l’hivern, l’esquí tira més, a la primavera-estiu la bicicleta de muntanya, l’escalada es pot practicar tot l’any...  

Té a veure la despesa de cada esport també...
Sí, l’esquí de muntanya i l’escalada en gel obliguen a fer desplaçaments més grans i ens ho paguem tot nosaltres a nivell personal. Per exemple, vam fer una sortida d’esquí de muntanya a Noruega per Setmana Santa i cadascú es va pagar la seva part. 
Però si vols escalar en roca aquí tenim Montserrat.

 

"La muntanya és un espai de calma en un món on tot és estrès, presses i obligacions"

 

Quines modalitats d’esports de muntanya practiqueu al club?
Al CEMM fem escalada, alpinisme, espeleologia, curses de muntanya, splitboard, esquí,  BTT, parapent... A diferència d’altres clubs com el nostre, som una entitat molt jove i senderisme, que normalment és el que mou més gent en aquestes entitats, no és el que més fem. 

Quina és la filosofia del club?
Gaudir de la muntanya, dels espai naturals, practicant esport, fent vida saludable i d’una manera responsable i segura. Realment és el que ens agrada i el que ens motiva. Per a mi és la nostra manera de viure, de relacionar-nos amb altres persones i conèixer espais. 

Com t’agradaria veure l’entitat en 10 anys?
M’agradaria que hi haguessin seccions de diferents esports portades per gent motivada. Ara mateix som un grup reduït de gent els que ho portem tot. Poder tenir un calendari anual d’activitats amb un parell al mes i poder impartir formació. 

També pels més petits? En escalada per exemple?
Ens acaben de cedir un espai al pavelló per a l’entitat per a oficina. Som nous també en tot això i primer volem consolidar la relació amb l’Ajuntament. Però una idea seria instal·lar un rocòdrom a una paret de la pista del pavelló per entrenar i formar, clar que sí. Ens encantaria. 

Quina és la teva relació amb la muntanya? Com i quan et vas iniciar?
Els meus pares es van conèixer a un club de muntanya i les nostres vacances sempre eren als Pirineus. El meu germà i jo ens hem criat a la muntanya. Els pares feien senderisme, el meu tiet és escalador, i poc a poc et vas introduint i sense adonar-te’n acabes fent un club pel poble (riu). 

Què t’aporta a tu la muntanya, tan físicament com emocionalment?
És un espai de calma en un món on tot és estrès, presses i obligacions. On pots estar tranquil i connectar amb els teus ancestres. I cadascú la gaudeix com vol, el que li agrada anar a buscar bolets, així; i el que li agrada menjar-se un entrepà al costat del riu, també. Hi ha una frase recorrent de la gent que va a la muntanya: “Estàs dos dies a la muntanya i sembla que hagi estat una setmana”...

Quina ruta recomanes per aquí prop? O una paret per escalar?
Jo surto bastant en bicicleta per aquí per entrenar i m’agrada molt pujar a les torres dels vigies. Normalment faig la torre Alfa i la Torre Bravo. La pots combinar més per pista o més per corriols que hi ha una xarxa molt bona. 
D’escalada, la joia més gran que tenim a Catalunya és Montserrat que crec que ens falta vida per escalar tot el que hi ha allà. Hi ha gent que es creua el món per venir a escalar a Montserrat, la tenim a tres quarts d’hora del poble  i la veiem cada dia. 
Igualment, estem preparant activitats pel poble i així donar-nos a conèixer a la ciutadania la qual convidem a entrar al nostre web www.cemm.cat i entrar al nostre instagram @cem_martorelles. La idea inicial era fer una cursa de muntanya corrent o en bicicleta, però en aquest primer any suposo que serà una caminada. 

Un lloc del poble que t’agradi?
A mi em porta molt bon records la plaça El·líptica perquè d’adolescent ens reuníem allà i sempre que hi passo me’n recordo del cinema a la fresca de l’estiu o altres activitats de quan era més jove.