"La majoria de la població encara no s’ho pot creure"
Sònia Rey Montejo (Martorelles, 1975) viu als Estats Units des del 1997. És professora a la Universitat de Saint Thomas, a Saint Paul (Minnesota) on actualment resideix. Parlem amb ella sobre l’actualitat als EUA.
Quin ambient es respira als Estats Units després de la investidura de Donald Trump com a president?
Si hagués de descriure l’ambient que es respira últimament als Estats Units, en poques paraules diria: commoció, frustració i indignació. Malgrat el que es pensi, la majoria de la població no pot creure encara que estiguem vivint aquesta situació. Ens trobem en un estat de xoc que empitjora cada dia en llegir a la premsa els canvis i les lleis aberrants que s’estan aprovant.
Notes un canvi en el teu dia a dia?
Sens dubte, tots hem notat el canvi des de l’elecció i investidura del nou president. Tant en els mitjans de comunicació com a les xarxes socials, no es parla d’un altre tema. Així mateix, el fet de treballar en un ambient universitari em permet estar en contacte amb una comunitat de professors i alumnes als quals els preocupa el futur d’aquest país i l’impacte que aquest nou president està provocant tant en les nostres comunitats locals com a nivell global.
Les últimes decisions executives del nou president afecten molts ciutadans i immigrants a diferents nivells. La majoria de la població es nega a acceptar aquest nivell de discriminació i de degradació humana, per aquesta raó, s’estan organitzant assemblees, protestes i espais de conversa per poder pensar col·lectivament en formes d’actuar i reivindicar la restauració dels drets humans bàsics que no s’estan respectant sota aquesta presidència. Si bé hem observat desafortunades mostres racistes i discriminatòries en tot el país, també hem presenciat impressionants accions de protesta advocant per la inclusió de tot ésser humà i la defensa dels drets humans.
Quina és l’opinió de la majoria de gent amb la que tractes respecte Trump?
Com a professora universitària en un ambient més liberal, els meus col·legues i amics més propers comparteixen la decepció dels resultats de les passades eleccions i la inquietud del futur que ens empara.
"Aquest país ha estat fomentat i construït a costa del treball d'innombrables immigrants"
Com a dona immigrant, què penses de la polèmica ordre sobre immigració de Trump i les protestes que ha suscitat?
Òbviament, estic en total desacord de les polítiques anti-migratòries de la nova administració. No només em semblen desgavellades, sinó que demostren una insensibilitat inadmissible; sobretot tenint en compte que des dels seus orígens, aquest país ha estat fomentat i construït a costa del treball d’innombrables immigrants.
Ens ha dit un ocellet que estàs embarassada, enhorabona i que vagi tot molt bé. Quina és la realitat laboral per una dona immigrant i embarassada als Estats Units?
Moltes gràcies! Estem molt contents però òbviament preocupats per l’ambient actual en el que naixerà la nostra filla. Pel que fa a la realitat laboral i la maternitat d’una dona immigrant als EUA, la situació depèn segons les circumstàncies de cada persona. La llei a l’estat de Minnesota determina el dret de 12 setmanes de baixa remunerades. En el meu cas, en condició de professora permanent a la universitat, m’han concedit un semestre de baixa per maternitat i em sento molt afortunada.
T’has fet ja amb una gorra ‘pussy hat’ en reivindicació dels drets de les dones?
Malauradament encara no. La marxa a Minnesota va ser tot un èxit. Només a la ciutat de St Paul, es calcula l’assistència de 100.000 persones; però, jo no vaig poder assistir donat el meu estat avançat d’embaràs. De totes maneres, vaig poder seguir l’avanç i els esdeveniments organitzats a través d’internet i les notificacions dels meus amics i companys de professió.
A Martorelles les dones estan teixint aquestes gorres per reivindicar els seus drets el proper 8 de març. Què et sembla?
Em sembla fabulós. La solidaritat que s’ha mostrat a nivell nacional i internacional ens brinda esperança en moments molt necessaris.
"Recordo amb nostàlgia les caminades a la Font de la Mercè i els seus voltants"
Com una noia de Martorelles acaba vivint als Estats Units?
Doncs a causa de les ganes de viatjar d’una jove universitària, la passió pels idiomes i el suport incondicional de la meva família. Gràcies al suport dels meus pares i de diverses beques universitàries vaig poder completar la meva carrera, mestratge i doctorat en diferents universitats nord-americanes alhora que treballava com a instructora d’espanyol. Després dels meus estudis i amb un doctorat en estudis llatinoamericans i caribenys, vaig tenir la sort de ser contractada a la Universitat de St. Thomas a St Paul, Minnesota, la qual cosa m’ha permès continuar el meu somni de viatjar i educar estudiants nord-americans sobre les cultures i la literatura dels diversos països hispano-parlants.
Com et van acollir?
Per sort, sempre m’he sentit molt ben acollida i estimada als EUA. La veritat és que aquest país m’ha donat moltes oportunitats i li estic molt agraïda per això.
Què és el que més trobes a faltar de Martorelles?
El que més trobo a faltar és la meva família i la tranquil·litat de Martorelles.
Quin racó de Martorelles t’agradaria tenir a Minneapolis?
A Minneapolis no tenim muntanyes, ja que és un estat predominantment pla. Per aquesta raó, recordo amb molta nostàlgia les nombroses caminades a la Font de la Mercè i els seus voltants. Així que si pogués tenir un raconet de Martorelles a Minneapolis, seria un trosset de les muntanyes que tenim al nostre bell poble.