“Estem molt satisfets de representar Martorelles en el macropessebre”

Quin primer pessebre?
El que va fer Sant Francesc d’Assis ara fa 800 anys. El primer va ser un pessebre vivent i a partir d’aquí la gent va anar fent el de figuretes. La commemoració d’aquesta efemèride, que compta amb diferents actes, finalitzarà l’any vinent.

Què significa pel pessebre de Martorelles participar en aquesta celebració?
És important participar en una cosa tan maca i que la gent vegi que els pessebres vivents estan totalment vius. Molta feina per organitzar però molta satisfacció per anar a representar Martorelles en aquesta gran celebració. 

Com us van convidar?
La Federació de Pessebres Vivents de Catalunya, de la qual som socis, és la que s’encarrega d’organitzar-ho tot. La federació aplega una cinquantena de pessebres en actiu actualment a Catalunya i són aquests els que participarem al macropessebre. 

Quantes persones participareu?
Una quarantena. 

La gent que no participa en el del poble que s’hi ha apuntat?
Això ens passa moltes vegades quan anem al Poble Espanyol a fer representacions que aquest any no hi anirem. Allà com que no els coneix ningú s’animen més.
 
Quines escenes representareu?
La federació va celebrar a principi de mes l’assemblea a la Pobla de Montornès i allà es van anar adjudicant totes les representacions. Nosaltres representarem una parada de cistells al mercat, i d’ofici, farem el de barber i de dentista si acaba venint el Manel... que són els que fa ell al nostre pessebre. A més a més, hi haurà un campament romà on participaran 5 romans de Martorelles. El campament el muntarà un altre poble però tots els armats estaran allà. No tots els pessebres tenen romans. 

"El macropessebre serà el 19 de novembre a les 10 i a les 12h"

Per què?
Perquè hi ha pessebres hebreus i romans com el nostre i n’hi ha més clàssic català, més semblant als Pastorets. I n’hi ha que fan una barreja dels dos. 

Com s’organitzaran totes les representacions a Montserrat?
Tinc un plànol (fotografia inferior). A baix de tot hi haurà el campament romà, davant el Museu hi haurà una escena principal, i tot el que és el centre serà el mercat. Hi haurà gent de la federació coordinant-ho tot. 

Això és el diumenge 19 de novembre, a quines hores?
La primera representació és de 10 a 11h, aleshores es fa un descans d’una hora per anar a missa que serà retransmesa en directe per TV3, i a les 12h es fa la segona representació. 

I per les representacions d’aquest Nadal a Martorelles, alguna novetat?
Esperem que bé. L’any passat vam quedar molt contents perquè vam tenir molta gent per les escenes que és el que reclamàvem ara fa un any. L’expectativa per aquesta edició és tenir la mateixa participació. L’any passat va ser el primer post-pandèmia, tot i que vam fer una representació especial a Carrencà entremig, i volíem més implicació. 

Quan comenceu a preparar-lo?
Hem començat amb reunions ja, i el 12 de novembre és el dia que anem allà i mirem tot com està, quines feines cal fer, etc... Hi ha una caseta desmuntada per alguns brètols que s’han endut totes les fustes. 

Quantes hores al dia us ocupa des de que us hi poseu fins el desmuntatge?
Les representacions acaben el dia 1, i almenys dues setmanes més enllà ens ocuparà el desmuntatge. Hi dediquem moltes hores. Pensa que els que van a muntar les llums a vegades hi van de nit i tot. Si no fos tot gent voluntària no ho podríem fer. 

Visiteu altres pessebres? 
Ho havíem fet molt, com entitat ara ja no ho fem, però sí que hi ha membres que visiten altres pessebres i després ho comparteixen amb la resta. Quan això va començar no hi havia 50 pessebres, potser 10 0 15 i era molt fàcil fer la ruta per veure’ls tots. 

Teniu algun de referència?
Per a mi, el de Bàscara m’agrada molt perquè el vestuari és molt com el nostre i tenen un paratge impressionant al costat del riu Fluvià. 

Aquesta és l’edició número 46 del Pessebre Vivent de Martorelles. A quantes n’has participat?
A totes. Pensa que tinc 60 anys (riu). Enguany les representacions seran els dies 17, 23, 25, 26 i 30 de desembre  i 1 de gener, en el seu horari habitual, un passi a les 18:15 i l’altre a les 19:30h. Com a novetat d’enguany, ho hem d’acabar de parlar, però segurament que tota la venda d’entrades es farà online. 

Darrere de tot això hi ha l’entitat Joventut sardanista. Què recordes dels primers pessebres quan l’entitat se’n va fer càrrec?
Recordo sobretot les ganes que teníem. No teníem gaire més que les ganes i la joventut. 

"Innovacions i fusions en la sardana són ideals per a captar tot tipus de gent"

Com era a Can Camp el pessebre?
Hi havia molta humitat recordo. Es baixava pel monòlit i se seguia el caminet que feia tot el recorregut que acabava entre la casa del Llobet i la del carboner. Quan vam haver de marxar d’allà va ser un cop per nosaltres. Al final va ser un bon canvi perquè aquí dalt estem més bé, no hi ha tanta humitat i l’espai és ideal...

Tot el que hi ha a l’actual ubicació ho heu fet vosaltres?
Tot, allà no hi havia res. Només el dipòsit antic de l’aigua que és el que utilitzem per fer el palau del rei Herodes. La resta de casetes i instal·lacions les hem fet nosaltres. 

Fa uns anys vam parlar amb en Joan Defaus i una de les coses que ens va dir és que la filosofia de l’entitat era que “la rotllana no pari de créixer”... Com està la salut de l’entitat avui?
La pandèmia ens ha fet molt mal, a nosaltres i a moltes entitats sardanistes de Catalunya. Abans de la pandèmia teníem una trentena de persones fent el curset de sardanes, però després de la pandèmia, gent que potser no hi és, gent que ha agafat altres hàbits o que veu que a casa s’hi està bé. Ens està costant en el sentit d’iniciar el Curs de sardanes que el fem cada divendres a les vuit del vespre fins el mes de maig. 
No costa tan a les activitats que organitzem com la Castanyada o la Revetlla de Sant Pere, que sempre comptem amb un grapat de persones de l’entitat i ciutadania. Per aquesta banda, la salut de l’entitat està bé. 

Amb la irrupció dels Tyets i la seva cançó “Coti x coti” s’ha popularitzat la sardana entre la gent més jove. Com valores aquest fenomen?
A mi m’encanta, trobo que totes les innovacions i les fusions són ideals per a captar tot tipus de gent. La gent sardanista ja la tenim, però això dels Tyets o el que fa la Cobla Contemporània que fusiona el Pas doble amb una sardana, fa que gent nova conegui la sardana. Hi ha gent molt sardanista i purista que no els hi agrada. 
El tema dels Tyets no ens ho podíem creure. Recordo per Sant Jordi, a Carrencà, que vaig anar als membres de l’Agrupament Escolta Galzeran per dir-los que l’última sardana seria la de “Coti x coti” i allò va ser una revolució, no hi cabíem. 

Participeu a moltes activitats municipals com la Fira de Nadal o el Festival VAP, que representen per a vosaltres?
Participar en el poble sempre ens agrada, i és una manera d’agrair l’ajuntament tota la seva col·laboració. 

Què pot aprendre la gent al curs de sardanes dels divendres al Celler?
Si ve algú que no en sap gens, primer se li ensenya els passos principals, els curts i els llargs. Un cop agafen el ritme, s’ensenya a saltar... Intentem fer-ho fàcil per la gent que no ho ha fet mai. SI hi ha algú més avançat i vol aprendre a comptar i repartir les sardanes també ho fem. 

Què és comptar i repartir la sardana?
La sardana, a banda de ballar-la, es compten els compassos, curts i llargs, i repartir-los abans que acabi la sardana. Has d’acabar amb un dos o un tres. Si tira a 83, doncs acabes en 3. 

On vas aprendre a ballar sardanes?
Recent arribada de Montmeló amb sis o set anys, el meu pare em va apuntar a les escoles Montserrat on el fill del mestre Cluet ensenyava a ballar-ne els dissabtes al matí. 

On pot seguir la ciutadania les vostres activitats?
A l’instagram @joventutsardanistamartorelles i @pessebreviventmartorelles

Quin és el teu racó preferit del poble?
La Font de Can Roda, està a prop de casa i hi anàvem molt quan era petita.