“La gent vol entendre què paga i veure que l’esforç té recompensa”

Després de rebre el Premi Talent JoveVO 2025, has notat algun canvi en la visibilitat del projecte?
- Encara fa molt poc, i segurament encara no he vist tots els fruits que pot portar haver guanyat el premi. Però sí que vaig rebre molt bon feedback aquella mateixa nit, tant dels participants com del jurat i de representants d’ajuntaments. 
Amb alguns municipis ja hi havíem parlat abans i el premi ha servit per reforçar aquesta confiança. També hi va haver ajuntaments que em van donar el seu contacte i ara estem parlant per presentar-los el projecte.

Quin era el comentari més habitual durant la gala?
- Sobretot felicitacions i molt “ja parlarem”. Vaig notar interès real.

Has explicat que el projecte ha anat evolucionant amb els anys. Hi ha hagut moments en què has pensat que no funcionaria?
- Molts cops. Quan emprens hi ha dies en què et preguntes per què les coses no estan sortint bé o què ha fallat quan semblava que tot anava encaminat. Suposo que forma part del procés. Però també soc molt tossut. Porto tants anys creient en aquest projecte que, encara que un dia pensi a deixar-ho, l’endemà torno a activar-me i a veure-hi oportunitats.

Quan parleu amb els ajuntaments, què és el que més els preocupa en matèria de residus?
Sobretot la participació ciutadana i com la gent rep tots els canvis relacionats amb la taxa d’escombraries o els contenidors tancats. Els ajuntaments fan molta feina, però sovint la ciutadania només percep que la taxa ha pujat. Hi ha un problema de comunicació important.

Precisament has parlat altres vegades d’aquest llenguatge massa institucional.
- Sí. Moltes administracions comuniquen d’una manera molt formal i distant, i això fa que el missatge no arribi. La gent vol eines senzilles i informació clara. Aquí és on entra ReciClan APP.

Com funciona exactament aquesta idea de gamificació aplicada al reciclatge?
- La gamificació ja la fem servir cada dia sense adonar-nos-en. Quan una cafeteria et dona una targeta de punts o quan un videojoc et premia amb recompenses, això és gamificació. Nosaltres ho traslladem al medi ambient. L’usuari pot veure les seves aportacions, les bonificacions de la taxa, participar en reptes i aconseguir premis.

I això pot canviar hàbits?
- Jo crec que sí. Si la gent veu les dades, els descomptes i, a més, pot guanyar premis atractius, hi participa més. El problema és que avui moltes persones no saben ni quines bonificacions tenen. Han d’acabar trucant a l’ajuntament o buscant informació complicada. Nosaltres volem fer-ho fàcil i accessible.

Què diferencia ReciClan APP d’altres plataformes similars?
- Sobretot el disseny pensat per a la ciutadania i no només per a l’administració. Moltes aplicacions municipals estan plenes d’informació i acaben sent poc útils. Nosaltres volem una eina moderna, intuïtiva i centrada exclusivament en els residus i el medi ambient.

Creus que la societat respon millor als incentius que a les imposicions?
- Sí. Quan només obligues, generes rebuig. En canvi, si dones eines, incentius i informació útil, la gent participa molt més. A més, també estalvies feina als ajuntaments perquè moltes consultes es poden resoldre directament des de l’app.

Amb 21 anys ja presentes projectes a administracions i treballes amb inversors. Com es viu això?
Hi ha molta pressió. Amb 19 anys vaig aconseguir una inversió a canvi d’equity de l’empresa. Quan hi ha gent que aposta per tu, tens responsabilitat. Però també és una motivació enorme.

També has dit que una de les parts més dures d’emprendre és la solitud.
- Sí. Molta gent pensa que darrere d’una startup hi ha un gran equip, però jo treballo pràcticament sol. Vaig als ajuntaments, coordino el projecte i treballo des de casa. Quan les coses no surten bé, aquesta solitud pesa.

Paral·lelament participes en programes d’emprenedoria arreu de l’Estat.
- Sí, participo en els anomenats “Dream Bigs”, unes dinàmiques on grups de joves creen idees emprenedores en poques hores. Hem estat a universitats i esdeveniments de ciutats com Madrid, Sevilla, Santander o Màlaga. És una experiència brutal perquè coneixes gent amb moltes inquietuds.

D’on et ve aquesta vocació emprenedora?
- Recordo que ja de petit, al pati de l’escola, pensava en per què la gent treballava i com funcionaven les coses. Vaig començar a pensar: què m’agrada fer a mi? Estic jugant a futbol, m’agrada jugar a futbol, però què faré? No seré futbolista, vull dir… què faré? Pensava: a mi sempre m’ha agradat fer massatges… però al final vaig dir: “és que m’he de dedicar a alguna cosa que em doni llibertat i que pugui fer el que vulgui i que el meu cap sigui jo mateix”.

Creus que a Catalunya hi ha prou suport real per als joves emprenedors o encara hi ha moltes barreres?
No, per a mi no s’ajuda gens. A nivell d’impostos i de tot. Hi ha la quota d’autònoms, no? Que ara s’ha modificat… però no serveix per res. No pot ser que jo creï el meu negoci, no estigui facturant i m’hagi de fer pagar. És infumable. Fa més d’un any i mig que sóc autònom. 

Com combines la part més creativa del projecte amb la necessitat de gestionar-lo com un negoci viable?
- La part creativa està resolta des del principi. Aquí l’interessant és que cada ajuntament és un món i et demana unes especificacions diferents. En el nostre cas, ara només tenim l’experiència amb Tiana, i el vam aconseguir anant a cegues, amb incertesa total. Vam anar a la Fira de Lleida, a Municipàlia amb una aposta forta d’inversió i d’allà vam treure contactes, i al final vam aconseguir el projecte. Però hi ha molta gent que no pot viure amb la incertesa. Jo visc amb incertesa cada dia. No sé què em passarà demà, ni si sortirà un client nou, ni si un client es farà enrere. I a sobre treballant amb institucions públiques, que no són precisament ràpides.

Quina reacció t’ha sorprès més d’algun usuari o ajuntament?
- A tothom li agrada. Ho veuen com una idea disruptiva, però com que encara estem en fase de prova, el que falta és confiança o ganes de provar-ho. Ja no és tant pel pressupost. És més: “què pensarà la gent? funcionarà o no funcionarà?” Hi ha una por política, de com es rebrà. Perquè nosaltres no fem una eina només per a l’ajuntament, sinó per a la ciutadania. I això els ajuntaments no hi estan tan acostumats.

Si avui haguessis de començar ReciClan des de zero, què faries diferent?
Ser més selectiu amb les persones amb qui he treballat, i amb coses que no hauria d’haver fet. Alguns diners gastats malament. I també demanar més diners en la ronda d’inversió. Jo pensava que demanar menys faria que tot fos més fàcil, però és mentida. Hauria d’haver demanat un 20 o 30% més, perquè en una start-up necessites liquiditat per créixer.

Més enllà del tecnològic, quin impacte social t’agradaria que deixés ReciClan?
- M’agradaria que arribés a un 60 o 70% de cases o municipis, i que hi hagués “clans” actius. Que la gent competís, que arribés al final de temporada i estiguessin empatats, amb ganes de fer més activitats. Que se’n parlés al carrer, a l’escola, al futbol… i que la gent digués: “jo aquest any m’he emportat això”. Fer el reciclatge més motivador, amb premis que cridin l’atenció: bicicletes elèctriques, experiències, nits en llocs especials… però sense canviar el que ja hauries de fer.

Per acabar, què li diries al Gerard de 15 anys?
Que segueixi treballant i que tot arriba. A vegades em poso pressió pensant que hauria d’estar fent més. Soc autoexigent, sí i no… perquè aquests projectes van lents. M’agradaria que tot anés més ràpid, veure resultats més grans. Però tot té el seu procés. Paciència.