"L’entitat sempre ha anat de la mà d’Anselm Clavé"

Josep Guillamí (Martorelles, 1942) és membre de l’Escola Orfeònica de Martorelles des del 1975 i president des de 2014. Al 2017 l’entitat celebra 110 anys d’història i el proper 17 de juny ho celebrarà amb diferents actes.

Al 2017 l’Escola Orfeònica de Martorelles celebra 110 anys d’història. En una frase, com definiria la seva trajectòria?

És una entitat que organitza moltes activitats i obertes a tota la ciutadania com les gastronòmiques (calçotada, arrossada, sardinada) i les excursions a banda de les cantades i concerts. Antigament, algunes es feien només pels socis però avui dia són activitats populars. Quant més gent vingui, millor.

Com ho celebrareu el proper 17 de juny?

Amb molta alegria perquè no es fan cada dia. El proper dissabte 17 de juny venen dues corals alemanyes a cantar a Martorelles per celebrar l’efemèride (de fet, en venen tres però de les tres en fan dues) gràcies a l’Anna Valls. Ella està vivint allà i és directora d’aquestes corals, i essent del poble, va dir-nos que li faria molta gràcia fer un concert aquí aprofitant que venien de visita a Barcelona. 

Aquest dia anirem a l’Envelat a fer la rebuda oficial amb l’Ajuntament, els Gegants i una colla del Ball de Gitanes acompanyant-nos. Els hi farem una visita guiada per la masia i després de dinar a preparar-se perquè a les 17:30 hores comença el concert a l’església de Sant Joaquim. A quarts de vuit baixarem en comitiva cap a Carrencà i farem la cloenda amb l’entrega de records de participació a cada cantaire. 

Quina relació tenen amb les altres corals?

Bona, hem fet intercanvis amb Montornès, la Roca, Sentmenat, Sabadell… pel Vallès a tot arreu.

"Guardo molt bon record del 75è aniversari de l’entitat, va ser fabulós"

Estem parlant de l’entitat més antiga de Martorelles. Com va poder sobreviure al franquisme?

Aquells anys van ser bastant dolents. Per exemple, quan volies reunir-te per assajar havies de venir a l’Ajuntament a demanar permís si érem més de tres persones. I després havies de vigilar amb les coses que deies i feies.

I el català?

Les cançons en català te les deixaven cantar però no amb massa alegria. Era dels pocs espais on es podia escoltar el català. Totes les cançons que es feien eren de Josep Anselm Clavé… També n’hi havia algunes com Els Segadors que no les podies cantar en un lloc que fos públic. Anselm Clavé tenia una màxima: promoure la cultura i la fraternitat a través del cant coral i crec que l’entitat sempre ha anat de la mà d’en Clavé.

Quin és el millor record que té de l’escola orfeònica de Martorelles?

Guardo molt bon record del 75è aniversari de l’entitat que va ser fabulós. Un record molt maco perquè van haver-hi moltes activitats i és un record que no desapareix. No obstant, de la celebració del centenari no tinc tant bon record.

Com es van celebrar els 75?

Aleshores ho fèiem tot al pavelló de bàsquet perquè no teníem res més. Recordo que vam fer venir La Trinca i va estar molt bé. La gent va col·laborar bastant i es va fer una festa grossa.

I el primer record?

Quan era petit es cantava molt i anàvem a les cases a cantar. Com ara fem amb les Caramelles. Mentre quedava gent gran s’anava fent i hi havia molta participació. Cantàvem diumenge i dilluns de Pasqua quedàvem cansats perquè no hi havia cotxes i havies d’anar caminant. 

Ara també es fa però només un dia i fora de Pasqua perquè molta gent marxa de cap de setmana. A mesura que la gent gran ha anat desapareixent, nosaltres hem anat perdent una mica aquesta tradició que s’ha quedat minsa. Ara fem una dotzena de cantades de Caramelles quan abans feies un munt. 

Les portes les tenen obertes, però la joventut tira cap a una altra banda

Com combatre aquesta baixa participació de la gent?

Fa un temps vam incorporar un grup de gòspel buscant atraure un públic més jove però no va durar gaire temps. La gent tenia altres coses i a l’hora d’organitzar cantades no hi havia manera. Hem intentat fer altres activitats però no hi hagut manera de copsar l’interès dels més joves que al final és l’esperança que té l’entitat per perdurar en el temps. 

Cap on ha d’anar l’entitat?

M’agradaria que continuéssim millor que no pas estem i entrés gent jove. Les portes les tenen obertes però la joventut tira cap a una altra banda. Al no tirar, em fa por en el sentit que els quatre que quedem, el dia que marxem què passarà? El futur de l’entitat el veig fotut. 

A quin indret del poble faria una cantada que encara no s’ha fet? 

Fa temps que hem fet cantades a varis punts del poble com a les residències de gent gran, a la plaça Anselm Clavé, a la plaça del Vallès, a les vinyes de la bòbila, a Sant Fost, a Can Sunyer… Ens agradaria poder anar a cantar a deu o dotze cases més. 

La mentalitat del poble està esbarriada, no compactada. Només que surts de l’àrea de Granollers, vas cap a Vic, qualsevol poble que fa una festa la gent hi participa. En canvi, aquí la mentalitat nostra és de esbargir-nos en comptes d’agrupar-nos.

Quin racó de Martorelles triaria per perdre’s?

En tinc varis però són gairebé tots de Santa Maria. El meu pare era fill de Can Guillamí, a Santa Maria, i a mi sempre m’ha agradat però sempre he fet vida a baix. M’estimo Martorelles però sempre m’ha agradat anar a dalt.