"No hi ha edat pel primer mòbil, depèn de la maduresa del noi"

• Ester Angelats (Barcelona, 1989) és una professional de la cooperativa Eines  que gestiona el servei Crític, un Pla de Prevenció en el Consum de Drogues i Pantalles que comparteixen Martorelles, Montornès, Vilanova, Vallromanes, Santa Maria i Sant Fost a través de la Mancomunitat del Galzeran.

Quina diferència hi ha entre l’abús i l’addicció?

Una persona jove pot pivotar molt entre un ús equilibrat i un abús durant la seva etapa adolescent. Un abús és quan la persona augmenta aquest temps, aquesta freqüència d’ús, però no només això sinó que està evidenciant conseqüències negatives a la seva vida. Per exemple, deixa de fer coses que feia per estar davant la pantalla.

Nosaltres treballem molt per àrees de la vida: L’àrea personal (com estàs d’autoestima, com estàs d’habilitats socials..), l’àrea familiar, l’escolar, la de l’oci... Si veiem que en alguna d’aquestes àrees hi ha un desequilibri molt gran, per exemple a l’oci, si tot l’oci d’una persona només és pantalles, aquí tenim un desequilibri. I podem parlar d’un abús. Però potser a les altres esferes la persona està bé, hi ha un equilibri, aleshores no hi ha una addicció.

Quan parlem d’addicció s’han de complir uns requisits que tampoc estan molt clars. De manuals diagnòstics en temes de pantalles només es recull el joc patològic i el joc d’apostes. L’addicció a les pantalles no està recollida com a manual diagnòstic.

Tot i així, entraria dins d’aquestes addiccions més de comportament. Perquè al final ets addicte a què? A l’objecte? No. Ets addicte al contingut de les pantalles. Un heroïnòman no és addicte a la xeringa no? Aleshores ens preguntem què hi ha darrere i què és el que necessita aquesta persona. En el cas del joc necessita jugar i això sí que està molt més estipular a nivell diagnòstic, però que hi ha darrere les pantalles? La compra compulsiva? Les apostes? La projecció de les xarxes socials? Aquí desgranem una sèrie de malestars que són els que hem de treballar.

Hi ha més casos d’abús a les pantalles o a les drogues entre el jovent del territori que atén el Crític?

Ho hauria de consultar exactament, però diria que els casos d’abús de drogues es mantenen amb el pas del temps; però sí hem notat un increment amb el tema d’abús de les pantalles. Però també hem notat aquest augment per la preocupació de famílies i professionals en relació el tema sobretot els tres últims anys, post-pandèmia. La demanda i la necessitat que veiem és escandalosa i així com potser abans hi havia famílies que no els hi preocupava, ara els hi preocupa molt més.

Abans i després de la pandèmia?

Durant la pandèmia òbviament que va haver-hi un abús, però part de tota la població perquè les pantalles eren la nostra finestra al món. La gran majoria de la població jove quan ha tingut l’oportunitat de sortir al carrer ho ha fet. Hi ha una part més petita que sí que és veritat que potser s’ha quedat allà i li ha costat molt més relacionar-se després. És una part molt minoritària.

Què fa Crític per abordar casos com aquests minoritaris?

Primer deixar molt clar que el servei Crític treballa sempre de forma molt coordinada amb tots els agents que envolten la persona. Quan ens arriba un cas sempre estem en contacte tan amb Serveis socials com amb els referents pedagògics de les escoles, el CAP...

Aleshores, quan ens arriba un cas així probablement sigui algú que en algun cas hem vist molt absentisme. Ens demanen ajuda per a les pantalles però després veus que el panorama és més gran. Com es treballa? Anant a l’esfera personal d’aquesta persona. Què hi ha darrere del fet que tu vulguis quedar-te a casa amb les pantalles,  treballar tot el tema relacional amb els altres i oferir totes les alternatives d’oci lliure que no té en aquell moment.

 

Amb el porno tan accessible d’avui dia es normalitzen certes coses

 

 

Feu tallers informatius a les escoles i instituts. Suposo que hi ha diferència entre el que dieu a una escola o a un institut...

A Primària el Crític entrem a cinquè, vam començar a sisè però cada vegada les escoles ens demanen entrar abans. Sobretot aquí  comencem a treballar tot el tema de fer un ús racional de les pantalles a totes les esferes. A sisè si que introduïm tot el tema de les relacions i, per exemple, aquí el taller és diu “Respecte i ciberrespecte”. Perquè ens adonem que des de quart o cinquè ja participen molt activament de molts entorns digitals i comencen a tenir problemes. Ja sigui a les xarxes socials, els videojocs... i abordem totes aquestes problemàtiques des d’un vessant més emocional. Ens fa sentir bé? No? Què podem fer si ens trobem amb això? Etc...

Quan passem a secundària ho tenim tot dividit per temàtiques. A primer de l’ESO és una mica l’evolució del taller de sisè perquè toquem tot el tema de les pantalles a nivell molt general. Parlem del respecte, de com funcionen les xarxes, com regular el temps que hi són, o fins i tot parlem dels influencers, que són una mena d’ídols, i els posem a revisió i li donem una mirada crítica.

A segon d’ESO passem a fer un taller més de capacitació on toquem la seguretat i la privacitat. Quines són aquelles coses que hem de tenir en compte per poder nosaltres estar segurs, configurar els dispositius, si l’Institut ho permet els hi diem que els portin i els ajudem a configurar-los. I després a tercer d’ESO treballem més la identitat digital. Com ens estan afectant aquestes xarxes, què significa el “postureig”, com ens afecta la comparació social, els estereotips, els models d’èxit que ens venen les xarxes, etc.

I a quart de l’ESO entrem a parlar de pantalles i sexualitat perquè és una demanda creixent cada dia. Intentem fer una mirada crítica a tot el que és la pornografia.

Això últim està d’actualitat i de fet es vincula molt als casos d’abusos entre menors que han aparegut en els últims mesos. Creus que això ha passat sempre o és que ara s’explica?

La psicòloga i sexòloga  Isa Duque, experta en el tema i gran referent pel jovent, diu que les violències sexuals han existit sempre. Les nostres àvies també patien violències sexuals i no tot és culpa del porno. És veritat, i això ja és més cullerada meva, que ,amb el porno tan accessible d’avui dia es normalitzen certes coses. Aleshores tens aquest panorama pornogràfic molt accessible i de l’altra, joves que no han tingut una educació sexual i afectiva de qualitat. Perquè a casa no en parlen, perquè a l’escola quan parlen només ho fan sobre els mètodes anticonceptius i els joves acaben anant a buscar informació al porno.

Òbviament no tothom, hi ha gent que sap separar-ho, però si tu des de petita o petit has vist això i t’hi emmiralles, aquí tenim un problema.

Quin paper juga la família en tot això? 

Vital. Com en totes les esferes de la criança, la família té un paper imprescindible. Nosaltres sobretot és on intentem falcar molt quan són petits perquè és quan realment tu pots ser un referent per ells en temes de pantalles. Si ho intentes quan té 14 anys i no has fet la feina abans, ja vas tard.

Quan són petits ens intenten imitar en tot. Per tant, hem de treballar molt el modelatge de la família. Quin és el meu ús de la pantalla davant l’infant? Durant els àpats què fem? Estem amb la tele? Amb el mòbil? Quan estem esperant, estem amb el mòbil o intentem gestionar la impaciència parlant, jugant...

Totes aquestes coses són imprescindibles per treballar totes aquestes  habilitats que necessiten. Quan ja comencen a ser més grans, potser no et voldran copiar en tot, però s’adonaran de totes les teves contradiccions.

En definitiva hi hem de ser. A mi m’agrada molt la metàfora de sortir al carrer. És el mateix que amb altres coses de la criança, els pares i mares des que els infants són petits els eduquen sobre què fer quan estan al carrer. A la carretera, al pas de vianants, desconfiar de la gent, com hem de demanar les coses... Una sèrie de missatges que anem educant mentre creixen i el dia que els veiem preparats els hi donem les claus de casa. I arribarà un dia que no sabrem on estan i hem de gestionar aquest patiment. Doncs amb les pantalles passa igual però no podem directament als 12 anys donar-li el mòbil, que entrin a instagram sense supervisió... No, perquè és com sortir al carrer sense que mai ho haguem fet amb ells abans.

I l’escola o institut?

Ho comença a estar molt. Es veu per la creixent demanda que ens fan a professionals com nosaltres per saber com detectar un ús problemàtic o abús. Un professor pot haver enganxat un parell de vegades l’alumne amb el mòbil a classe però no vol dir que aquest tingui un ús problemàtic.

També és veritat que hi ha molta càrrega de pantalla en el món acadèmic. És una crítica que faig jo però és també de les famílies que estan preocupades per les pantalles i veuen que tots els treballs els han de fer amb l’ordinador, pissarres digitals,...

Per tant, és bo posar normes sobre l’ús de les pantalles...

I tant. Quan són una mica més grans l’ideal és que aquestes normes siguin en format acord. No és que m’imposin això sinó que a casa meva de tant en tant fem assemblees i parlem de les pantalles. Nosaltres treballem molt amb contractes familiars que diguin quant temps podem estar amb les pantalles, què passa si no es compleix, ... tot això es registra en un paper.

 

Podem potenciar que estiguin connectats amb els seus amics, que no se sentin separats però potser això no té res a veure amb el mòbil.

 

A quina edat recomanes el primer mòbil?

Cap en concret perquè creiem que no és adient fer-ho així. Cada infant té el seu moment maduratiu, cada família té les seves pròpies necessitats, i el mòbil ha d’arribar quan la necessitat de la família i la del jove coincideix o veiem que està preparat/da per fer-ho.

Què hem de tenir en compte? Per part de la família, aquesta necessitat de comunicació avui dia. Hi ha moltes maneres de fer-ho. Per part del jove, arriba una edat que té la necessitat de tenir certa intimitat i el mòbil per ells té un valor simbòlic molt gran. Això s’ha d’entendre i ha d’arribar un moment que se’ls hi permeti. Però quan estiguin preparats. La família ha de veure també quina cura té de les seves pertinences, si abans ha fet un bon ús de la tablet o dels videojocs,  i aleshores quan veiem que està preparat/da per moment maduratiu és quan ha d’arribar el mòbil.

El mòbil no ha de ser un premi. Tu pots treure molt bones notes i ser un desastre amb les teves coses.

I la pressió social?

És un problema gestionar-la. Aquí hi ha maneres d’aconseguir que puguin participar dels entorns online sense mòbil. Perquè des d’un ordinador et pots connectar al whatsapp, o des d’una tablet, o des del mòbil del pare o mare... És a dir, podem potenciar que estiguin connectats amb els seus amics, que no se sentin separats però potser això no té res a veure amb el mòbil.

Quins són i com es fomenten els factors de protecció?

Els factors de protecció tenen molt a veure amb les àrees que comentava al principi. De fet, moltes vegades el mateix factor pot ser de protecció o de risc depèn de com estigui configurat. Per exemple, a nivell familiar cal que hi hagi un bon vincle, que hi hagi afecte, límits, estil educatiu en positiu... Aquest és el factor de protecció més gran de tots.

Després factors a nivell personal,  que tingui habilitats socials i emocionals, a nivell relacional que tingui grups d’amics conservats i que tingui xarxa. És a dir, que si el professor no detecta un problema, el detecti el seu entrenador, o el monitor de l’esplai...

Què és la higiene digital?

És quan utilitzem les pantalles com un a més a més de la vida i no ens perjudica en res. A l’inrevés, ens millora la vida.

Ara està molt d’actualitat el tema de la intel·ligència artificial. També us formeu en això?

No perquè tot és molt nou. Però sí que et diré una cosa que està passant. Avui dia totes les xarxes socials i tot internet està configurat mitjançant algoritmes, un tipus d’intel·ligència artificial basada en prediccions.

Avui dia, ni les xarxes ni internet són neutres. Tu entres i en funció de tot el teu paquet d’informació d’ús (tot el que mires, t’agrada, busques...) t’apareixen els continguts. Per a mi això és ara mateix la intel·ligència artificial que està operant a la nostra vida i que ens condiciona. Perquè si entro a la xarxa i en tot moment apareixen continguts que a mi m’agraden, serà molt més difícil que posi fre.

Sobre el ChatGtp i tot això el que m’amoïna és que es fomenti una falta de pensament crític. 

A la xerrada de primària vas dir que un infant no ha fer ús de pantalles fins els tres anys (televisió inclosa).

Del zero als tres anys el cervell és molt immadur, el còrtex frontal està totalment obert que és el centre neuràlgic de l’atenció, la concentració, ... La llum, el so i el moviment i la dopamina del cervell. El que estem veient és que infants que estan exposats a les pantalles de 0 a 3 anys, no estan gaudint d’altres coses després. Els hi costa mantenir l’atenció, poder sentir-se bé i gaudir d’activitats que volen un procés més lent.

La pantalla quan són tan petits els hi fa com un “hackeig” de l’atenció.