Es bo que el poble critiqui als seus governants?
- Junts - Juliol 2026
Sí, absolutament. Que el poble critiqui els seus governants no només és bo, sinó que és essencial i constructiu per a la salut de qualsevol societat i democràcia.
La crítica ciutadana no s’ha d’entendre com un atac destructiu, sinó com una eina de control i de millora contínua. A continuació detallo segons el meu criteri els motius principals de per què és tan important:
1. El principi de la democràcia
En una democràcia, el poder emana del poble, la crítica és la manera que el poble te de dir-li al governant què està fent bé i què ha de millorar.
2. Evita l’abús de poder i la corrupció
L’historiador Lord Acton deia que “el poder tendeix a corrompre”. Quan un govern no rep crítiques, es corre el risc que s’aïlli de la realitat i s’acomodi. La fiscalització ciutadana i la llibertat d’expressió actuen com un fre d’emergència contra l’autoritarisme.
3. Serveix com a termòmetre social
La crítica constructiva de la ciutadania (a través de manifestacions, premsa, xarxes o debats) serveix d’altaveu per a problemes que potser el govern ha passat per alt, com ara disfuncions als hospitals, a les escoles i barris i col·lectius oblidats o lleis injustes.
4. Impulsa la millora i la innovació
Quan es critica una política pública de manera fonamentada, sovint s’obren debats que porten a millors solucions. Molts dels drets laborals, socials i civils dels quals gaudim avui dia van començar com a crítiques ferotges contra les lleis dels governs d’aquella època.
Pero, com esdevé realment constructiva?
La crítica és constructiva quan es basa en fets i dades reals evitant les fake news, quan es fa des del respecte i, sobretot, quan no es limita a la queixa sinó que proposa alternatives o obre espais de diàleg.
Una ciutadania silenciosa és el somni d’un mal governant, però el malson d’una societat lliure. La crítica ciutadana no s’ha d’entendre com un atac destructiu, sinó com una eina de control i de millora contínua.
Pero tan important com fer critica, es emetre el vot, per molt desencisat que un/a estigui amb la classe política, quedar-se a casa i no anar a votar, encara que algú pugui pensar que es un castic als polítics, aquests podran interpretar l’abstenció, com a desídia o mandra, es que plovia, es que feia massa calor, etc
En canvi el vot en blanc determina una voluntat manifesta, no us voto!