Lluita obrera

L’1 de maig és un dia festiu i reivindicatiu, es celebra el Dia del Treball. Aquesta data no és treta a l’atzar, al seu darrere hi ha una història cruel. Va ser al 1886, a Estats Units, treballadors i treballadores van iniciar una lluita per aconseguir que la jornada laboral fos de 8 hores. La filosofia era: 8 hores per treballar, 8 per a dormir i 8 a casa.

El sindicat va amenaçar amb vaga si la patronal no accedia, a Chicago els enfrontaments van ser molt cruels i sanguinaris, el quart dia de vaga un explosiu va matar a un policia. Les autoritats van responsabilitzar els treballadors i es van fer moltes detencions, tres van ser condemnats a presó i cinc a la forca, tres periodistes, un tipògraf i un fuster, anys després es va saber que no eren els culpables. En honor a la lluita per la jornada de 8 hores i en record d’aquestes cinc persones, el 1889 es va declarar l’1 de maig el Dia del Treballador per acord del Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional.

Desprès de 130 anys hem de seguir lluitant més que mai, cal combatre la precarietat laboral i la temporalitat, lluitar per millores laborals, per sous dignes, per acabar amb la contractació precària, aconseguir augment del sou mínim, i per sobre de tot, lluitar per aconseguir igualtat salarial entre dones i homes.

Que ningú oblidi que després de dos segles estem en plena lluita per derogar la Reforma Laboral del PP que fa cada dia més miserables a treballadors i treballadores o, pitjor, ens deixa sense un lloc de treball remunerat i una joventut sense futur.