Qui governa els Ajuntaments

L’actuació dels tècnics i funcionaris dels ajuntaments està regulada per un entramat normatiu que combina lleis estatals, autonòmiques i reglaments propis de cada municipi.

A continuació, detallo les principals normes que configuren el seu marc legal de treball:

1. Normativa Bàsica de l’Estat

Aquesta és la base que s’aplica a tots els empleats públics d’Espanya, inclosos els dels ajuntaments:
Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL): Defineix les competències, organització i el règim jurídic bàsic de les entitats locals.
Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre (EBEP): L’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic. Estableix els drets, deures i el codi de conducta (ètica, imparcialitat, objectivitat) que han de seguir tots els funcionaris i personal laboral.
Llei 39/2015 i Llei 40/2015: Regulen el procediment administratiu comú i el règim jurídic del sector públic. Són les lleis que dicten com han de tramitar els expedients els tècnics (terminis, notificacions, signatures, etc.).

2. Normativa Específica de Catalunya

Com que Catalunya té competències en matèria de règim local, els ajuntaments catalans es regeixen per:
Decret Legislatiu 2/2003 (TRLMRLC): El Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. És la norma clau que adapta la legislació local a la realitat catalana.
Decret 214/1990: El Reglament del personal al servei de les entitats locals de Catalunya, que regula aspectes concrets de la vida administrativa del funcionari (selecció, situacions administratives, règim disciplinari).

3. Normativa Pròpia de cada Ajuntament
Cada municipi té capacitat d’autoorganització, si be la realitat es que quan un Alcalde/desa, vol que els funcionaris pensin mes en facilitar el dia a dia del veïns, aquests treguin les lleis i normatives i els alcaldes o alcaldesses fan seu el criteri del funcionari o tècnic, tot i ser conscients de que no es el que espera el veïnat.