El projecte ‘Vinyes i Boscos’ es presenta a Martorelles per reforçar la viticultura i la gestió forestal sostenible

El Consorci de Promoció Enoturística del Territori DO Alella, que gestiona la marca La Terra de la Pansa Blanca, i el Consorci del Parc de la Serralada Litoral van presentar aquest dimecres al Celler de Carrencà de Martorelles el projecte "Vinyes i Boscos: Un Futur Sostenible pel Territori". La iniciativa preveu l’elaboració d’un pla estratègic de viticultura sostenible que combini l'adaptació al canvi climàtic, la recuperació de sòl agrícola i la prevenció d'incendis forestals en una zona amb més de 2.000 anys de tradició vitivinícola que s’estén pel Maresme, el Vallès Oriental i el Barcelonès. Pel que fa a l’abast territorial del projecte, inclou 26 municipis consorciats que sumen prop de 650.000 habitants i es desenvolupa dins de l’àmbit del Parc de la Serralada Litoral, un connector ecològic metropolità estratègic que pròximament ampliarà la seva superfície.

La iniciativa compta amb el suport tècnic de la Diputació de Barcelona, que ha encarregat a l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) la redacció del pla estratègic a través del conveni de col·laboració entre ambdues institucions. L'Institut realitzarà una diagnosi completa del territori que es presentarà al juny i elaborarà un pla de treball que estarà llest per a finals d'any. A més, el pla comptarà amb la participació dels serveis tècnics de les àrees d’Espais Naturals i Infraestructura Verda i de Desenvolupament Econòmic i Turisme de la Diputació de Barcelona.

La trobada ha reunit una cinquantena de persones vinculades al sector vitivinícola, representants dels 26 municipis consorciats, tècnics del parc i agents del territori. A banda del diputat, han intervingut Marc Candela, alcalde de Martorelles i president del Consorci del Parc de la Serralada Litoral; Marc Almendro, president del Consorci de Promoció Enoturística del Territori DO Alella i alcalde d'Alella; i Simó Alegre, director de Desenvolupament de la Recerca i la Innovació de l'IRTA.

Tots ells han destacat la bona sintonia entre administracions i la necessitat de treballar de manera conjunta i coordinada, així com de comptar amb els agents del territori implicats en el sector agrari i vitivinícola.

L'alcalde de Martorelles i president del Consorci del Parc de la Serralada Litoral, Marc Candela, ha destacat que "tenim la necessitat de no perdre vinya, de fet, hem de recuperar les que he perdut en el passat per tenir diferents mosaics dins el Parc i això ens uneix els dos consorcis. La vinya aporta biodiversitat, identitat, turisme, producte de quilòmetre zero i també actua com a tallafocs en cas d’incendi” , 

El projecte Vinyes i Boscos neix amb tres objectius principals. El primer és promoure la plantació de vinya nova amb criteris de proximitat, impulsant la filosofia del quilòmetre zero i accions que contribueixin a la lluita contra el canvi climàtic i la conservació de la biodiversitat. El segon objectiu és contribuir a la prevenció d'incendis forestals afavorint la recuperació del paisatge en mosaic, especialment en zones periurbanes amb major risc d'incendi on el conreu de vinya pot actuar com a tallafocs verds. El tercer objectiu és promoure el desenvolupament socioeconòmic sostenible del territori a través de l'enoturisme, el producte local de qualitat i la Carta Europea de Turisme Sostenible, en el marc de la Xarxa Productes de la Terra que impulsa la Diputació de Barcelona i del Programa Compromís per a la Sostenibilitat Turística Comarques de Barcelona.

A més, el projecte s’alinea amb una línia d’actuació clau com és la millora dels serveis ecosistèmics. Això inclou tant la prevenció d’incendis, el control de l’erosió del terreny i la conservació de la biodiversitat, com els serveis vinculats a la identitat paisatgística, la promoció del patrimoni cultural i el foment de l’enoturisme i la gastronomia com a valor afegit per a l’economia local. Aquest enfocament també abasta la producció de qualitat en l’àmbit de la DO Alella i la conservació de varietats locals, com la pansa blanca, així com dels productes de proximitat vinculats al Parc.

Durant l’acte, el president de l’Àrea d'Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar, ha destacat que “la col·laboració publicoprivada és essencial en aquest tipus de projectes” i que “les administracions han d’invertir en el desenvolupament de la infraestructura verda perquè la pagesia i el sector vitivinícola tinguin un espai per dur a terme les seves activitats en un entorn compatible amb la preservació d’aquest espai natural”. En aquest context, ha fet una crida perquè totes les administracions es posin al costat del sector agrari per fer front a una possible crisi alimentària.

Gomar també ha explicat que des del món local es pot contribuir a garantir la provisió de serveis ecosistèmics dels espais agraris i la seva continuïtat, una política pública que la Diputació està reforçant i que actualment es concreta en el treball amb diferents espais agraris impulsats des del món local. “Creiem que és imprescindible disposar d’una estratègia concreta en matèria d’espais agraris a la província de Barcelona”, ha remarcat. I ha afegit que “projectes com aquest permeten visualitzar les diferents dimensions de la infraestructura verda que impulsem des de la Diputació i posar en valor els diferents serveis ecosistèmics que, ben gestionats, poden generar múltiples beneficis ambientals, econòmics i socials per al conjunt de la ciutadania”.

Un territori amb gran pèrdua de sòl agrícola

Una primera diagnosi preliminar de l’estudi encarregat a l’IRTA apunta que la regressió de la vinya al territori ha incrementat la seva vulnerabilitat ambiental. Segons aquesta anàlisi inicial, la pèrdua de sòl agrícola ha afavorit la configuració d’una massa forestal homogènia i contínua, fet que comporta la desaparició del mosaic agroforestal i dels tallafocs naturals, i genera un escenari amb major risc d’incendis forestals.

En aquest context, l’estudi planteja la necessitat de promoure un canvi de paradigma que aposti per la recuperació de la vinya i el seu reconeixement com a infraestructura verda. Aquesta visió permetria avançar cap a un mosaic agroforestal capaç de fomentar la biodiversitat i de proporcionar serveis ecosistèmics al conjunt de la societat, més enllà del valor productiu i identitari de la vinya vinculada a la DO Alella.

Les dades del programa Barcelona Agrària mostren que la superfície de conreus ha passat de representar més del 50% del territori als anys cinquanta a només el 14% el 2018, amb 4.178 hectàrees agrícoles actives. Durant aquestes dècades, la meitat de la superfície agrícola perduda s'ha convertit en bosc (6.272 hectàrees) i l'altra meitat s'ha urbanitzat (5.438 hectàrees). Avui, el 57% del territori és forestal (16.778 hectàrees) i el 29% està urbanitzat (8.653 hectàrees).

Tot i aquest context de pèrdua de sòl agrícola, el sector vitivinícola ha mostrat una evolució positiva recent. La superfície de vinya ha crescut de 154 hectàrees el 2016 a 202 hectàrees el 2023, amb 58 explotacions vitivinícoles actives que generen una dimensió econòmica de gairebé un milió d'euros. A més, el 38% de la vinya del territori es conrea en ecològic, 84 hectàrees que representen un percentatge molt superior a la mitjana catalana. El conreu de la vinya, predominantment de secà (97%), es combina amb altres produccions agràries importants com els cereals (1.110 hectàrees), les farratgeres (382 hectàrees) i l'horta (213 hectàrees), amb un total de 362 explotacions agràries actives.

Un dels elements centrals del projecte Vinyes i Boscos és identificar el potencial de recuperació de terres amb aptitud agrícola. Segons les dades del Barcelona Agrària, el territori del Consorci compta amb 4.227 hectàrees de terres potencialment recuperables per a l'agricultura, de les quals 584 hectàrees ja estan classificades com a conreus al SIGPAC però actualment no tenen ús productiu. La resta es divideix entre pastures que eren conreus el 1956 (1.773 hectàrees) i terrenys aforestats de manera espontània arran de l'abandó dels conreus (1.870 hectàrees). El pla estratègic treballarà per determinar quines d'aquestes superfícies són viables per a la vinya tenint en compte criteris agronòmics, ambientals i de prevenció d'incendis.