Martorelles reclama el paper clau dels municipis com a agents de pau

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) llança la campanya “Municipis, llavors de pau” per visibilitzar i impulsar el paper dels ajuntaments com a agents de pau actius. 

Martorelles, soci del Fons Català, se suma a la campanya amb l’objectiu de donar a conèixer iniciatives de pau que ja s’implementen des del municipi. 

En un context d'auge de conflictes globals, el Fons Català i la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau han recollit 30 propostes innovadores i concretes de més de 40 municipis catalans sobre com enfortir la convivència, la seguretat ciutadana i la solidaritat global des dels carrers i equipaments públics. 

Aquestes idees, que es presenten com a contribució al futur Pla Director País de Pau de la Generalitat de Catalunya, inclouen mesures com facilitar l’accés a la pràctica esportiva o l’aprenentatge del català per fomentar la inclusió, impulsar serveis de mediació i taules de diàleg veïnal per gestionar conflictes, o exigir a les empreses contractades el compliment de criteris de drets humans. 

Algunes d’aquestes experiències de pau es compartiran durant un esdeveniment de campanya que se celebrarà divendres 21 de novembre, de 18:30 a 20 hores, al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet. L’acte s'emmarca dins de les Jornades per la Pau i la Cooperació, que aplega activitats fins al desembre, i amb motiu de la 12a Conferència internacional Build Peace 2025: Cap a un plurivers de pau, que la ciutat acollirà entre el 21 i el 23 de novembre, i organitzen conjuntament l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i l’entitat Build-Up.

El paper clau dels municipis com a "primera línia de pau” 

L'objectiu de la campanya, que s'activarà el 14 d'octubre fins a finals d'any, és conscienciar que la pau va més enllà de l'absència de violència. Es construeix des de la proximitat i és sinònim de convivència, seguretat ciutadana i garantia del respecte als drets fonamentals de totes les persones. La construcció de pau tampoc és només un repte internacional, sinó que es fomenta des dels territoris, on els governs locals hi tenen un paper fonamental per tres raons: 

• Són la primera línia de resposta per la seva proximitat amb la ciutadania. 

• Vinculen els reptes globals (com el canvi climàtic, les migracions o els conflictes) amb solucions tangibles al territori. 

• Lideren iniciatives per a la prevenció de conflictes i la garantia dels drets humans. 

30 propostes al nou Pla País de Pau 

La campanya també fa ressò de 30 idees sobre com des dels municipis catalans es pot reforçar la seguretat i la justícia, lluitar contra amenaces i reptes globals, fer front als conflictes i les violències, o fomentar la cultura de pau.  

Algunes de les propostes són des d’impulsar l’accés a l’esport o a l’aprenentatge del català com a eina d’inclusió, passant per la creació serveis de mediació ciutadana i taules de diàleg, o el reforç de la implicació i participació dels joves en les polítiques municipals, fins a l’establiment de projectes de cooperació internacional i destinar el 0,7% a l’ajuda oficial al desenvolupament.   

Les idees han sorgit d’una reflexió conjunta amb representants de més de 40 municipis catalans, a través de diverses sessions de treball organitzades durant els mesos d’abril, maig i juny pel Fons Català i la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, i l’acompanyament tècnic del Centre Delàs. 

Les propostes, que s’han recollit en un document, s’han traslladat al procés participatiu del Fòrum Català per la Pau, que ha tingut lloc entre els mesos d’abril i juny de la mà de diverses institucions, entitats i col·lectius. Els resultats d'aquest procés participatiu ajudaran a definir el contingut del Pla Director País de Pau que el Govern de la Generalitat presentarà al Parlament de cara al 2026. 

Experiències de pau des del món local 

 El Fons Català també ha fet un recull de projectes i iniciatives innovadores i que ja s’estan portant a terme als municipis catalans. S'han entrevistat 18 regidors i regidores que expliquen polítiques i activitats a favor de la pau ja implementades als seus municipis.  

Les experiències s'estenen per tot el territori català: des de Reus, on es fan melmelades dels tarongers de la ciutat en tallers comunitaris per fomentar l’economia social i solidària; passant per Olesa de Montserrat, que organitza durant tot l’any jornades de memòria històrica i lluita democràtica; a Girona, que acull l’Escola Antiracista; a Ripollet, on s’ha creat una taula de persones migrades i refugiades; o, a Lleida, que impulsa el treball conjunt d’ONG i escoles per donar a conèixer a la infància les causes dels conflictes al món; fins a la ciutat de Barcelona, que per dotar de coherència a les polítiques públiques exigeix a les empreses contractades per l’Ajuntament a actuar amb criteris de respecte als drets humans.