“Estem a un poble de 5.000 habitants que té 10 bandes de música”

Com va sorgir la idea de fer aquest cicle de concerts vermut?
Tot comença perquè quan vaig venir a Martorelles vaig descobrir que hi havia una associació de músics, Carrancàrock. Em vaig començar a interessar una mica i vaig conèixer el Sergio de Pataliebre, l’Ester la secretària de l’associació... i aquest 2025 he entrat a l’entitat. Els anys que porto aquí m’he adonat que és un poble de mitjana edat que quan s’organitzen coses la gent hi va i trobo molt a faltar, a tot arreu, la música en directe. Crec que és un tipus d’esdeveniment que mou a la gent, que fa pensar i dona una sèrie de beneficis a la població. 

Quan vaig veure que al Martorelles Beer Fest s’omplia Carrencà amb el concert dels Frecuencia, vaig veure que si es fan coses, la gent ve. Com que Barcelona està bastant morta en aquest sentit, vaig proposar-ho a l’associació. A més, un concert-vermut és ideal per conciliar la vida familiar per aquells que ja som pares i mares. 

Una manera de donar més visibilitat a l’entitat també...
Al cap i a la fi estem a un poble de 5.000 habitants que té 10 bandes de música i això s’ha de posar en valor. Un concert no és només el concert, és tot el que passa al seu voltant. És un espai de socialització que s’ha perdut en general a tot el país  excepte a Galícia que sí mantenen aquesta cultura més de música al carrer i de concerts a bars més britànica. I a la resta de l’estat ens hem de conformar amb els concerts de Festa Major i prou.
 
A què creus que es deu aquest fenomen?
Venim d’una història complicada, amb una dictadura que ha influenciat molt la cultura i després a la transició amb la “Movida madrileña” que va callar tot el que estava passant a la resta de l’estat, que era moltes coses i molt maques. I ara tenim el Mario Vaquerizo en una sala de Madrid fent playback.
  
Aquests dos grups que van tocar en el primer “Rock a la vinya” perquè van ser els primers?
Bé, Out of blues és la meva banda i com que vaig ser jo el que va impulsar el cicle em van demanar que comencessin nosaltres. I amb l’entitat la idea inicial és que primer passin tots els grups del poble, i un cop estigui consolidat i si la resposta és bona, començar a portar gent de fora per fer una banda del poble i una de fora a cada concert. 

El que passa que en aquest primer concert no podia cap grup local i vam convidar també a Jukebox que és un combo que porto a l’escola de Granollers on treballo des de fa anys.
 
Què vol dir combo?
És una classe en la que jo treballo amb una banda sencera. Jukebox és una banda amb bateria, dues guitarres, baix i cantant i tenen certa experiència. 

Com ensenyes a una banda sencera?
Ells toquen versions, agafem un tema entre tots i els ajudo a treure harmonies, melodies i treballem els arranjaments. La classe de combo a vegades és una mica com la feina d’un productor. De fet, ho fan molt bé i ja els han trucat per fer algun “bolo” fora de l’escola. 

Els concerts son gratuïts amb la fórmula taquilla inversa. funciona?
Hem decidit començar amb aquesta fórmula a mode una mica d’experiment. Sí que funciona, l’any passat em va trucar un grup per anar a tocar a Alemanya i es pagaven ells el viatge, cobraven un mínim de 200€ i després el que treien tocant per taquilla inversa. Que és una manera de romàntica de dir “passar la gorra”.  Una forma de veure quin valor li dona la gent al que fas. I fer música és una cosa molt complicada i s’ha de valorar. 

Quan serà la segona cita d’aquest cicle?
En principi les següents dates seran 21 de juny, 19 de juliol, 20 de setembre i 15 de novembre. La idea era fer un al mes però a veure com funciona i si va bé, en farem més. 

Com veus el nou equipament de La Vinya per concerts?
El lloc és espectacular vaig veure els Ambauka per Festa Major amb la meva filla i sonava bé. 

Amb quina freqüència assageu?
Mira, vam fer el primer assaig el dimecres, assajarem el dimecres que ve i ja. (Riu) normalment, no assagem. Estem acostumats a tenir molta feina i no recordo ara mateix quan va ser l’última vegada que vaig assajar amb una banda. 

Però estàs en una banda tu només?
No, jo sóc mercenari total. Faig substitucions. Aquest estiu ja tinc com deu dates però cap projecte és meu. A l’agost vaig amb el Manel Fuentes i la seva gira tribut a Bruce ‘Manel Fuentes & The Spring’s Team’. Després faré juny i juliol amb un artista d’Andorra i el que vagi sortint. 

Ets guitarrista professional. Actualment et dediques a la música per complet?
Sí, vaig estudiar magisteri musical a León  i després em vaig especialitzar en guitarra a l’Instituto de Música y Tecnología de Madrid (I.M.T.) una escola que és com l’ESMUC d’aquí i que ja no existeix. Vaig començar a treballar en orquestres a festes de poble i tal. Després vaig entrar en el món del teatre amb un parell de produccions i de sobte un dia em van trucar per ser el guitarra d’un cantant que acabava de sortir de La Voz, Antonio José, al 2016. Amb ell vaig estar sis anys. 

També vaig fer “bolos” per Operación Triunfo al 2019 perquè he tocat amb la banda de Manu Guix varies vegades com al musical de Grease. 

A quins musicals més has participat?
A banda de Grease, Hair, Fama i ara fa poc el Priscilla, reina del desert aquí al Tivoli. 

Musicals o concerts?
Concerts. Un musical és una mica treball d’oficina, arribes, vas al teu lloc, toques el teu instrument des del "palco", l’obra va passant i vas seguint les indicacions del director musical. Està bé però a mi els musicals no m’agraden. 

Quines influències tens?
Vinc del metal, del heavy old school... Iron Maiden seria la banda de la meva vida. Però ara estic molt posat amb el tema del blues-rock. Influències? Jimmy Hendrix obviàment, Gary Moore, Joe Bonamassa, Scott Henderson, Stevie Ray Vaughan, Josh Smith... Igual el guitarrista que més em toca la patata és Ronnie Earl, un paio molt sensible tocant, increïble. 

I bandes?
Quan surto a córrer em poso trash metal (riu) però després a casa em poso molt Lynyrd Skynyrd, Pearl Jam,... 

Què opines de l’auge de la música urbana?
Sé que poso Radio3 quan vaig a buscar la nena al cole al migdia i sempre sona la mateixa cançó cantada per diferents persones. Em sona tot igual. El reggaeton old school encara té alguna gràcia amb Daddy Yankee amb el flow i les lletres. Però el trap i tot això sembla que sigui gent que ha aprés a cantar amb el youtube. 

I Rosalia?
Tinc dos vinils seus a casa. El primer em sembla interessant i el segon, no em diu res. Si ho comparo amb un disc que m’agrada molt que és Omega de Morente i Lagartija Nick... També és flamenc trobant-se amb una altra cosa. Morente, que era un paio molt obert, tocant amb un grup de rock de Granada. La Rosalia canta molt bé, té temes molt bons però el Motomami no em va agradar. 

De què estàs més orgullós de la teva carrera musical?
Del meu disc Guitar nightmares que em va costar un any  composar-lo. 

Com vas venir a parar a Martorelles?
A Catalunya vaig venir al 2008 per una gira i em vaig quedar a viure. Vivíem a Barcelona i després de la pandèmia vam venir a viure a Martorelles i molt contents.

Un racó del poble?
Les vinyes de sobre el Simeó Rabasa m’agraden molt.