“La gent gran és una part de la població molt descuidada”

Divendres, 7 d'octubre de 2022 a les 08:00
  • Cristina Vidal Ferré (Reus, 1994) és psicòloga social i la tècnica referent del projecte Radars que arrenca a Martorelles amb la missió de detectar i prevenir la solitud no volguda en les persones grans. 

En què consisteix el projecte Radars?

És una xarxa d’acció comunitària que té per objectius la prevenció i detecció de situacions de risc en la gent gran; la prevenció de la soledat no desitjada i com pal·liar els seus efectes. 
La idea és, a partir d’aquesta xarxa comunitària, vincular al màxim la gent gran amb tota la ciutadania de Martorelles. Focalitzem en la gent gran però no descartem obrir el projecte per a persones més joves que es trobin en la mateixa situació de soledat no volguda. 

Com diferencieu la soledat no volguda de la desitjada?

El projecte s’adreça a gent que viu sola, sí. Però també hi ha gent que no viu sola però per circumstàncies molt diferents potser no està tan atesa com voldria, o és una persona físicament autònoma però li falta la part social, o simplement no està vinculada i se sent sola. Un cas típic és el de persones que poden fer-s’ho tot, que tenen família a prop, o fins i tot viuen amb ella, però no volen ser una càrrega. No volen molestar. I com que ja tenen família consideren que no han de demanar ajuda. 

Quantes persones de Martorelles de més de 70 anys viuen soles?

Segons dades del 2021 tenim 152 persones.

 

"Per nosaltres és important donar a conèixer el projecte i que la gent és senti lliure de participar com vulgui"

 

Com funciona la detecció?

A través d’aquesta xarxa que crearem en aquests mesos de forma participativa entre tots els agents. El primer que necessitem és voluntariat. Un cop tinguem això la xarxa de Radars començarà amb l’adhesió dels comerços del poble al projecte. La idea és que els comerços tinguin un protocol molt senzill amb uns indicadors de risc perquè puguin estar atents a la seva clientela del dia a dia. Per nosaltres és molt important veure com les persones grans es mouen. Depèn sempre de l’establiment, però en aquells més del dia a dia si el comerciant nota un canvi d’hàbit en aquella persona per nosaltres ja és una primera forma de detecció. 

Perquè se suposa que les persones grans van a comprar a prop de casa...

Clar, en principi la majoria sí. Hi ha gent que no surt i que li van a comprar. La Taula Radars serà l’encarregada d’estudiar com arribar a aquestes persones en concret i a tota la ciutadania en general. Tenim previst fer una bustiada informant del projecte, fer un porta a porta telefònic a les persones a qui s’adreça informant del projecte... 

Per nosaltres és important donar a conèixer el projecte i que la gent és senti lliure de participar com vulgui. A altres municipis hi ha molta gent gran que s’anima a participar de voluntària perquè és el seu tarannà ja. En aquest sentit, oferirem a les persones voluntàries participar en el curs de voluntariat que s’impartirà a el Safareig a finals d’octubre i principis de novembre.

La solitud té impacte sobre la salut i la qualitat de vida de les persones?

Sí definitivament. Quan una persona busca el contacte i no el té la situa en una situació d’aïllament que pot portar a un espiral de situacions de risc que costa molt de trencar. I més en la gent gran. Ens trobem amb una generació que li costa molt demanar ajuda. Una generació que s’ha construït la seva vida. Els homes han treballat més del que els tocava segurament i les dones s’han passat la vida cuidant de la família. Algunes també treballant. Aquestes persones que comencen a sentir-se soles i no entenen que poden demanar ajuda són les que hem de detectar i prevenir. 

Quines són les causes principals per les quals aquestes persones viuen soles?

Moltes persones que han enviduat. El fet de deixar la feina, la jubilació, a nivell d’autoestima és un xoc emocional que també han d’afrontar. Com comentava abans, persones que tenen família a prop que li van a fer la compra però que amb això sembla que ja n’hi hagi prou. I potser aquesta persona necessita l’estona del cafè i xerrar una mica. 

Moltes també perden les seves amistats no?

Exacte, amigues o veïnes que se’n van, que comencen amb símptomes de demència, marxen a la residència, o amb els fills... Hi ha moltes casuístiques diferents. 

 

"Això ens ha d’interpel·lar a tots encara que sigui per l’egoisme de com voldràs que sigui aquesta etapa de la vida quan tu hi arribis"

 

I quin és el major temor respecte aquestes persones que viuen soles?

Que caiguin en aquest espiral de no animar-se a participar o a estar en contacte amb la gent si així ho volen . Perquè també hi ha gent que no necessita més vida social que quan va a comprar el pa. Sobretot estem parlant de persones que els hi costa adaptar-se a noves circumstàncies vitals. La jubilació, la mort de persones properes de la mateixa edat, ...

És més difícil viure sola a un poble o una gran ciutat? 

Depèn molt de les casuístiques. A la ciutat depèn molt del barri on visquis. Si vius a l’Eixample i acabes d’arribar el xoc és brutal. En canvi si hi has viscut tota la vida no tant. La nostra empresa està desenvolupant el projecte a Arenys de Mar també i allà hi ha molta gent gran de Barcelona que hi va anar a viure un cop jubilada. I que fa molta vida allà. Es mouen molt fàcil. 

En un poble és més fàcil perquè pots conèixer més les persones però no ho donaria tant per sabut. Hi ha factors que alteren tot això com per exemple que Martorelles està ple de pujades i baixades. 

Per nosaltres és molt important donar a conèixer que és un projecte de prevenció i que va adreçat a molt especialment a aquestes persones que de cop tenen un canvi de vida gran i els hi canvia tot a nivell d’identitat i autoestima. Si han estat vinculades a Radars, podran fer servir aquesta xarxa. 

El comerç seria un dels radars. Quins més hi ha?

El voluntariat és un altre radar. Per exemple, les persones voluntàries s’encarregaran del seguiment telefònic. A la Taula Radars hi ha diferents serveis i entitats implicats com el CAP, l’Hospital de Mollet, el Centre de Salut Mental de Mollet, la Policia Local, Mossos d’Esquadra, el servei de Teleassistència, la residència Les Moreres. Tots aquests són radars. També les entitats que participen a la taula. 

Per nosaltres és important fer èmfasi en que la soledat és un mal de la nostra societat i en la vellesa també. I això ens ha d’interpel·lar a tots encara que sigui per l’egoisme de com voldràs que sigui aquesta etapa de la vida quan tu hi arribis. Volem cuidar de totes les persones. I la gent gran és una part de la població molt descuidada. 

Per què creus?

Per començar, aparentment són persones que ja no produeixen i ens trobem també amb generacions que no es volen queixar, que estan acostumades molt a conformar-se. I no estem veient la lluita pels drets de les persones grans en aquest mapa de lluita social que estem vivint darrerament. 

Aquest dimarts 4 d’octubre es va celebrar la primera sessió de la Taula Radars al municipi. Qui hi participa i amb quina freqüència ?

La freqüència es decidirà entre tots els participants però en principi és cada mes. Hi participen els serveis que he citat abans i entitats com el Casal d’Avis, la UCAM, l’Escola Orfeònica, la Joventut sardanista, l’AVV Can Sunyer i persones  grans implicades en el teixit social del poble.

De quina manera es  pot col•laborar en el projecte?

Qualsevol persona interessada en el projecte pot trucar, enviar un correu o venir a Benestar i família i l’informarem. 

Quin racó del poble t’agrada més?

On he passat més estones i he trobat més gent és a El Safareig. 

 

 

Darrera actualització: 07.10.2022 | 09:49