"La música per a nosaltres és una eina més de lluita"

• La Laia Anglada (Martorelles, 1997) és, des de fa un any, la bateria del grup de folk rock maresmenc Ebri Knight. Parlem amb ella de com va passar el procés de selecció i de l’actual situació de la música i la cultura en general.

Acabeu de llançar un nou tema, Pacha no us atureu?

Sí, és una crítica al colonialisme i una manera de donar suport als pobles que estan de revolta ara que amb tot el que està passant se’ns oblida una mica. A Bolivia i Xile per exemple, la cosa està fatal i era una manera d’evitar que s’oblidin aquestes coses.

Aquest tarannà guerrer la banda sempre l’ha tingut. T’hi sents còmode?

Sí, de fet era un dels meus grups preferits. Els vaig descobrir en una Acampada Jove i és dels grups que més escoltava. 

Un dia, al mes de febrer passat, vaig rebre un missatge de l’Albert, el baixista, un membre del grup, que estaven buscant bateria i que els hi agradaria que anés a provar. A la prova va haver-hi molt bon rotllo però jo ho vivia com una experiència única sense pensar que m’agafarien. I un mes després em trucaven per dir-me que era jo.

I què vas pensar?

No m’ho esperava gens i em va fer molta il·lusió sabent que tenia molta feina per endavant. Vaig veure que eren una família

Com van ser els primers dies?

Això, com una família, des del principi m’hi he sentit com a casa i la veritat que és una passada.

Hem vist aquest nou single. En què esteu treballant?

Teníem la gira de La voz dormida però amb el coronavirus tot es va aturar. Al juny passat vam fer una estada de preproducció a Alacant amb el nostre productor Marc da Souza, també de grups com Aspencat o Zoo. Després al juliol vam enregistrar les bases i també vam tocar al Cruïlla XXS.

Pel que fa a discos, hem tret tres singles: Carrer! a principis de desembre, Tornar abans del Nadal i ara al gener Pacha i el disc sortirà el 12 de març amb dotze cançons.

Què passa a València que hi ha tant bona mà amb la música?

València està ple de músics que són una passada. És com el Broadway dels Països Catalans. Amb el Marc da Souza aprenc molt perquè sempre et dona el seu punt de vista però des de l’experimentació. Grabar amb la persona que produeix Aspencat o Zoo és brutal. Grups com la Gossa sorda o Obrint Pas són dels que més he escoltat.

Abans d’Ebri Knight, quina ha estat la teva trajectòria?

Tenia un grup de rumba a Ripollet que es deia El ventilador i havíem tocat a llocs “xulos” com el concurs de l’Acampada Jove o algunes Festes Majors com Barberà o Mollet. I també participava en un grup de reggae-ska que es deia Atzalaia.

El sector cultural és dels més castigats per les restriccions, com vau viure el confinament i com viviu la situació actual?

Al principi malament perquè veiem com estaven caient tots els concerts programats. La sensació que era un any molt bo perquè a banda de jo també acabava d’entrar l’Alba que és l’altra noia del grup. Estàvem les dues il·lusionades d’estar en un grup que sempre havia estat de nois i dèiem: “Per què les noies no poden tocar punk rock no?”

Aleshores vam deixar de banda la gira i vam enfocar-nos en el disc. A mi el fet d’estar tancada pel confinament em va ajudar molt per composar i assajar. Fèiem videotrucades, tant professionals com de suport emocional, i vam treure la cançó La cura com a homenatge al personal sanitari que també va col·laborar enviant vídeos.

A banda de la música, a què et dediques?

Vaig estudiar psicologia i l’any passat justament quan em plantejava què fer va passar tot això i vaig decidir dedicar-m’hi de ple. Estic estudiant pel PIR (Psicòleg Intern Resident) perquè a llarg termini em vaig fent concerts però també compaginant-ho amb aquesta feina. Al final són les dues coses que m’agraden.

També, a banda del grup, estic impartint classes a l’escola de música Moz-art de Mollet, al Taller de músics de Santa Maria i a l’Acadèmia de Música Internacional de Barcelona.

Quina és la teva formació?

Fa uns quatre anys  que faig classes de bateria amb l’Àlex Tenas, el bateria de Jarabe de palo com a estudis lliures. Estava cursant la carrera i me la volia compaginar amb el conservatori però ho veia molt difícil. Vaig descobrir que podies fer estudis lliures i em vaig inscriure només a bateria. Des de la primera classe que estic molt contenta.

Des de quan l’interès per la música?

Es veu que amb dos o tres anys vaig veure els Gegants de Mollet i els assenyalava tota l’estona.  No eren els gegants el que m’atreia sinó la música. Em van penjar un timbal i fins ara. He participat a colles de diables i de gegants; i amb 12 anys vaig començar amb les classes de bateria.

Tornem al grup, com definiries la vostra música?

Música combativa, la música per a nosaltres no deixa de ser una eina més de lluita i pel que fa el gènere és folk rock amb tocs de punk tot i que en aquest disc, malgrat haver-se consolidat el camí iniciat amb La voz dormida, hem explorat nous estils.  Està bé sortir una mica de la zona de confort i ser més eclèctics.

T’agrada experimentar?

Sí, en aquest disc m’ho he passat molt bé. Pel que fa les percussions per exemple, en un tema fem servir per tocar el bombo una massa, no amb el peu; també amb un tabal de diable; fins i tot vam provar amb una paella però no vam grabar...

Incorporar gent nova en un grup que porta quinze anys costa?

Sí, a més érem les primeres noies. De fet, els integrants del grup ens han explicat que havien fet formacions de gènere. Cosa que em sembla interessant perquè el món de la música sembla que no però està molt masculinitzat. Sembla que per ser un grup feminista han de ser tot noies i no és així.  Estaria bé que hi hagués grups mixtes, de persones simplement. Al final, la banda va decidir que entre un home i una dona amb el mateix nivell de bateria, triarien una dona.

Quins son els referents d’Ebri Knight?

Dropkick Murphys, Flogging Molly o Obrint Pas.

I els teus?

La Gossa sorda, Muse, Guns’n roses m’ha marcat molt. I de bateries, Benny Greb.

Quina música t’agrada escoltar?

Tota. Des de funk al flamenc, la rumba m’agrada molt.

Amb quin grup t’agradaria tocar amb Ebri Knight?

Amb Dropkick Murphys seria brutal. De per aquí , amb Zoo.

Martorelles és un poble petit, però pot presumir de tenir veïnes i veïns en el panorama musical català com tu o la Sandra Bautista. Parleu?

Sí, vam parlar fa poc. Vam coincidir a l’entitat Batukada d’aquí del poble i un dia vam tocar juntes a una jam session que es va fer a la plaça El·Líptica. .

Un racó del poble.

Can Roda.