“Les tortugues de Can Fenosa tenen un ritme de creixement elevat”

Què ens pots dir de les tortugues que tenim a Martorelles?
De moment és una col·lecció petita on tinc marcats uns 40 individus. Vaig començar l’estudi a la llacuna de Can Cabanyes, al costat del Circuit de Catalunya, i al 2020 volia ampliar el lloc d’estudi però per la pandèmia no va poder ser. Al 2021  vaig començar a estudiar les dues llacunes, Can Cabanyes i Can Fenosa a Martorelles. I allà vaig adonar-me que les tortugues de Can Cabanyes també estaven a Can Fenosa. Hi ha moviment d’individus. També m’he trobat aquestes tortugues a la riera del Tenes, perquè estic ampliant molt més la mostra.

Aquest desplaçament el fan pel corredor ecològic o pel riu?
Pel riu, a través de totes les conques del Besòs es van desplaçant. Per això enguany he proposat a la Generalitat i l’ACA fer un mostreig molt més ampli que vagi des de Can Cabanyes i segueixi el Besòs fins a la confluència amb el riu Ripoll, a  l’alçada de Montcada. 

I per què vols ampliar-lo?
Per saber quina població total hi ha i quin és el seu comportament. Cal fer un estudi més conscient per veure exactament quantes es desplacen i amb quina freqüència. És que no se sap res, ningú ha fet un estudi de les tortugues del riu Besòs.

Sembla mentida que hi hagi tortugues al riu Besòs quan fa 30 anys era el riu més contaminat d’Europa...
Sí, aleshores la vida al riu era bastant pobra per la contaminació. Des de fa unes dècades tot el litoral i prelitoral català ha guanyat molt en biodiversitat, i les tortugues en són un exemple. La qualitat de l’aigua i dels hàbitats ha millorat  moltíssim. Les tortugues en aquest moment, encara que és una espècie en perill d’extinció, es troben en plena extensió a tot el territori català.

On solen viure aquestes tortugues?
A rius, llacs, pantans del litoral i prelitoral català, fins i tot tenen una tolerància bastant gran a la contaminació. És possible trobar una població més saludable i estable en aigües contaminades que en aigües totalment pures. 

Per què?
Són tortugues carronyaires, mengen de tot però són oportunistes. En aigües molt netes o en llocs molt verges l’alimentació és escassa. Elles mengen de tot, peixos, microorganismes, plantes, carronya...

Com han arribat aquestes tortugues aquí?
L’origen de l’espècie és africà i van creuar l’estret ja fa milers d’anys. Aquestes tortugues es troben al nord de l’Àfrica des de l’Atles i a tota la península pràcticament. La seva distribució és fraccionada i també hi ha una petita població al sud de França. Pensa que és una animal que s’adapta a tot, molt resistent, aguanta molt temps sense menjar. També mostren una molt bona adaptació al clima.

"Les tortugues de Florida són molt més grans que les de rierol, molt més agressives i acaben amb tots els recursos naturals"

Quant temps poden viure?
Uns quaranta o cinquanta anys. A partir de 8-10 anys ja és impossible saber l’edat d’una tortuga. Quan són petites es pot mirar pels anells de creixement, cada anell és un any o any i mig. Però com que és queratina, es desgasta amb el temps i es fa molt difícil saber després. 

Així que aquestes tortugues porten per aquí tota la vida?
Sí clar. També és veritat que al llarg dels anys la gent ha anat deixant anar tortugues domèstiques.

Què feu amb les que no són autòctones?
Per normativa, estem obligats a portar els exemplars invasors al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa (Santa Perpètua de Mogoda).

Com pot perjudicar una tortuga invasora a una autòctona?
Per exemple, les tortugues de Florida són molt més grans que les de rierol, molt més agressives i acaben amb tots els recursos naturals, des del menjar fins a les zones on prenen el Sol. La tortuga de rierol (mauremys leprosa) necessiten molta tranquil·litat per viure. Quan vaig anar per primera vegada a Can Cabanyes vaig observar, des del mirador d’aus, unes trenta o cinquanta tortugues de Florida i cap autòctona. Al cap d’una estona vaig veure dues o tres autòctones i al final n’hi havia més que d’invasores. El perill de les espècies invasores és que acabin desplaçant les autòctones del seu habitat natural.

Quines característiques tenen aquestes tortugues?
Normalment, les tortugues tenen la feina de netejar el seu habitat. Porqueria, animals morts, ... formen part de l’ecosistema. Morfològicament, és una tortuga no gaire gran, aplanada, el mascle té forma de violí, les femelles són més arrodonides, els mascles tenen la cua molt més llarga... 

"El ritme de creixement de les tortugues de Can Fenosa  triplica el de les tortugues de Can Cabanyes"

Quines característiques té la bassa del corredor ecològic que afavoreix la seva proliferació?
Com t’he dit abans, s’adapten a tot. El curiós d’aquest espai és que no té gaires peixos ni crancs de riu, només n’he trobat un quan a Can Cabanyes n’he trobat centenars, però curiosament el ritme de creixement de les tortugues de Can Fenosa  triplica el de les tortugues de Can Cabanyes. Una tortuga de dos anys pot créixer a Can Fenosa de dos a tres centímetres en un any, i una igual de Can Cabanyes creixen dos mil·límetres en el mateix període.

A què creus que es deu? 
Per l’alimentació i per la tranquil·litat. Com que aquí a Can Fenosa no hi va ningú, les tortugues poden sortir i prendre el Sol tranquil·les. Em sembla que l’únic que les molesta sóc jo. Can Cabanyes és un lloc més transcorregut, la gent surt a passejar el gos, etc... I pel que fa l’alimentació, caldria fer un estudi veterinari d’aquesta per a saber-ho. 

L’aigua del Besòs està neta doncs?
Està transparent que ja és molt (riu). Un símptoma de bona salut són les anguiles i jo n’he trobat tres o quatre aquest any ja. Perquè després de l’incendi que va haver-hi a Montornès fa uns anys, pensava que no en veuria més. Estic trobant  també molta carpa comuna. També hi ha moltes aus però no en sóc especialista.

Com és una jornada de mostreig a Can Fenosa com la que faràs el dia 22?
Arribo al matí i el primer que faig és agafar totes les tortugues que hi ha a les cinc trampes que tinc. Les separo i les observo, les mesuro, i empleno una fitxa per cadascuna. Estan fotografiades i marcades amb un codi numèric per poder fer el  seguiment posterior. A finals de la primavera palpo les femelles per saber si tenen ous o no.

"He viatjat a les Galàpagos dues vegades, Sud-Àfrica i Namíbia per observar tortugues"

On posen els ous? 
Molt a prop de la llacuna, a pocs metres. I és un problema perquè molt a prop hi ha horts il·legals que tenen mànegues soterrades i cada dos per tres posen bombes per buidar la llacuna. Ja vaig avisar els agents rurals denunciant-ho. On soterren les mànegues és la zona on elles posen els ous. Això és un problema. 

Tens pensat publicar aquest estudi sobre la tortuga de rierol?
A finals del 2024 tinc previst publicar un llibre amb tot l’estudi complet. I quan acabi la mostra de tot el Besòs faré un amb tota l’evolució morfològica de la tortuga al Besòs. 

Estudies o observes altres rèptils o animals?
Domino una mica tots els rèptils però la meva passió són les tortugues.

D’on et ve?
De naixement. De molt petit ja tenia tortugues a casa i amb 8 o 9 anys vaig conèixer un biòleg que va fer que m’atrapés tot aquest món. 

On has viatjat per observar-les?
A les Galàpagos dues vegades, Sud-Àfrica, Namíbia... I a la península he estat sobretot a Múrcia observant les tortugues mores (testudo graeca), i a Balears on habiten les tortugues mediterrànies (testudo hermanni). I el que faig és sobretot  recollir material bibliogràfic perquè és el que mana en un estudi; i faig observacions.