“L’objectiu és créixer com entitat i tornar a sortir amb els Gegants”

• La Maria Pugès Palomares (1997, Mollet del Vallès) és membre de la junta de l’entitat Gegants de Martorelles. Parlem amb ella en un moment de crida a la participació de la ciutadania després de l’aturada per la pandèmia.

La ciutadania va veure els Gegants de Martorelles a la passada Fira de Nadal. Quant feia que no sortien?

Des d’abans de la pandèmia. Ja estàvem una mica fluixos pel que fa a gent a la colla i allò ens va acabar de destrossar. Ara estem tornant a arrencar i esperem tornar a sortir per Sant Jordi o la Festa Major.

Quanta gent ha de formar part de l’entitat per poder celebrar trobades i participar en activitats?

Tenint en compte que tenim dos gegants i sis capgrossos, per fer una trobada lluïda hauríem de ser mínim deu persones portadores i els músics. A vegades no hem pogut treure tots els caprgrossos per aquesta falta de gent però la idea és remuntar la situació.

Ara mateix quants sou a l’entitat?

Entre una quinzena I una vintena de persones. Tot i que anem sumant perquè hem fet una campanya de difusió que està anant molt bé i ja s’han interessat un parell de famílies.

Aneu a les escoles?

Abans hi anàvem i seria genial recuperar-ho. També teníem la patgessa Xumeta a la Cavalcada de Reis que era un dels capgrossos que recollia els xumets dels més petits. També a la celebració dels quinze anys vam editar un conte dels Gegants de Martorelles amb il•lustracions de la Júlia Quintana.

Què cal tenir per ser portador?

Ganes de formar part dels Gegants., de conèixer gent, de passar-ho bé i de fer créixer una entitat cultural del poble. No cal que tota la gent que entri sàpiga portar un gegant. Jo, per exemple, mai n’he portat ni en portaré perquè has de tenir certa alçada, estat físic i seguretat per fer-lo ballar. Hi ha moltes altres tasques en una entitat que la de portador. Músic, portador de capgrossos, ajudant d’organització d’activitats, documentació, comunicació. O simplement gent que vulgui formar part per quan hi hagi una trobada o alguna activitat de Gegants vestir el nostre color i donar-nos suport. Totes les persones són benvingudes.

El més difícil és trobar els músics?

És un peix que es mossega la cua perquè ja ens passava abans de pandèmia. Teníem músics però no portadors. Aleshores els músics van deixar d’assajar… La clau és trobar gent que tingui ganes.

Si algú no sap tocar la gralla oferiu alguna formació?

Abans féiem classes i si es dona la situació més endavant i la gent ho demana per descomptat que ho farem.

Els gegants arrosseguen molta canalla, moltes famílies, com és que no s’hi acaben d’implicar?

Potser no ens hem acabat de comunicar del tot bé. Des d’aquí aprofito per fer la crida a qualsevol família, amb nens o sense, joves, grans, qualsevol persona que tingui ganes. Ens poden trobar a l’instagram @gegantsdemartorelles.

Quina historia representen el Pau i la Caterina?

El Pau i la Caterina són dos joves enamorats durant la Guerra de Successió i els capgrossos representen a diferents persones de la vila. La història fa referència al 1714 durant la Guerra de Successió un coronel partidari dels Àustries, fugint de l’exèrcit borbònic, va amagar els seus fills a can Carrencà, propietat del seu nebot. 

Un d’aquests fills era la Caterina i la llegenda diu que durant la seva estada a Martorelles un dia collint cireres va conèixer un pagès anomenat Pau. Els joves es van enamorar. Però el coronel en saber-ho va dir-li a en Pau que si volia casar-se amb la seva filla, abans havia d’allistar-se al regiment com a capità. En Pau va sobreviure a la guerra i quan va tornar es va casar amb la Caterina. 

L’entitat va ser creada al 2001, teniu previst fer celebració dels 25 anys?

Tant debò al 2026 l’entitat tingui bona salut i puguem celebrar trobades geganteres a Martorelles amb altres colles convidades. L’objectiu principal és créixer com entitat i poder sortir. 

En què consisteix una trobada gegantera?

Primer de tot es planten els gegants. La gent del poble pot veure tots els gegants que participen a la trobada. Aleshores es fa una petita cercavila pels carrers del poble o ciutat i acaba amb una ballada a la plaça de la Vila o l’espai més emblemàtic del municipi. 

Sempre és el mateix ball?

A Martorelles tenim una cançó pròpia. Però tret d’això, són aquells balls que s’assagen amb els músics. 

Com veus el teixit associatiu del municipi?

Fa goig. Tenim bastantes entitats culturals i molta gent implicada en elles. La Joventut sardanista, l’Escola orfeònica, la UCA, el Ball de gitanes. Fa uns anys vam fer una cosa molt xula des de Gegants. En una trobada vam vestir els capgrossos amb el vestuari de diferents entitats del poble. Això també és una manera de participar entre unes entitats i unes altres. 

La gent s’implica en les entitats o sou, una mica, sempre les mateixes persones?

Una mica els mateixos però cada dia més gent que mai ha format part d’una entitat s’hi apunta. Al cap i a la fi estem en un procés de relleu generatiu i els més petits comencin a mamar de la cultura popular del poble.