Contra les polítiques neoliberals

Dilluns, 1 de febrer de 2016 a les 00:00

ICV-EUiA-EPM - Febrer 2016

A Espanya. Vint persones s’arrepleguen a Espanya 115.100 milions de dòlars. Som el segon país d’Europa on més ha crescut la desigualtat social. El patrimoni de la minoria poderosa es va incrementar en un 15% durant l’any 2015, mentre que la «riquesa» del 99% més pobre va caure un 15%. A Espanya el 85% de l’esforç fiscal recau sobre les famílies, IVA, impostos indirectes, taxes en tant la fiscalitat sobre el patrimoni, la riquesa o el capital és gairebé nul·la. La inversió espanyola a la Unió Europea va minvar en un 15% durant l’últim exercici, quan la inversió en paradisos fiscals, que no és productiva, va créixer en un 2.000%. 

Aquest últim tipus d’inversió va crear 296 llocs de treball, enfront dels 58.000 que van ser creats a Llatinoamèrica mitjançant les especulacions financeres espanyoles. Finalment, en tant les remuneracions dels alts executius de les empreses de l’IBEX35 han crescut en un 80% el salari dels treballadors va caure un 1,5%. Dada per la reflexió en aquests dies que podria formar-se un govern d’esquerra en tant que el 2007 hi havia 10,7 milions de ciutadans en situació de pobresa i exclusió, el 2014 apareixien en tal comptabilitat 13,4 milions de persones, equivalent al 29, 2 per cent de la població.

El que em sorprèn és que partits amb la possibilitat de denunciar -almenys de denunciar el patíbul en què ens dessagna el neocapitalisme-, el que em sorprèn en certa manera, repeteixo, és que els partits que han recollit la torxa de la democràcia en un carrer recuperat per a la societat, siguin ara tan reticents a edificar una unitat clara i contundent que ens porti almenys cap a un intent de llibertat. Uns partits que haurien d’estar nugats des del principi amb un carrer que pateix una dramàtica orfandat de poder.

Extracte de l’article d’Antonio Alvárez -Solís.

Darrera actualització: 14.01.2019 | 11:15