“Els nostres valors són el treball en equip, el respecte i l’empatia”
- Com estava l’entitat a l’estiu de 2016?
En una situació crítica, sobretot econòmicament. Hi havia bastant descontrol en els comptes, en el sentit que no hi havia un seguiment dels cobraments, s’havia abandonat la part dels ingressos per publicitat, hi havia molta despesa evitable... i al final tot això repercutia en la situació esportiva on la base no existia i només hi havia equips júnior o sènior. Això al final, per un club és negatiu perquè el que necessites per créixer en el futur és una bona base.
- Amb quin objectiu va entrar la nova junta ?
D’una banda, amb el de sanejar econòmicament l’entitat, controlar la despesa i saber d’on venen els ingressos; i de l’altra, construir el club des de baix amb la formació d’una escola de bàsquet que vam poder assolir un any més tard. Això ens ha permès, sense anar més lluny, a tenir un mini femení i un de masculí aquesta temporada.
- Com es va formar la nova junta i per quin motiu?
Un jugador de tota la vida del club, l’Òscar Costa, va veure que es necessitava un canvi a la junta directiva i va parlar amb el Miguel González, que també porta molts anys al bàsquet, i ells van trucar a persones del poble implicades amb l’entitat i aquests som els que vam formar aquesta nova junta. El tema dels càrrecs és més simbòlic perquè tots fem una mica de tot.
- Tu vas ser jugador del club, què recordes de l’època?
Recordo que el club el presidia el Josep Allué i que hi havia una bona organització esportiva i administrativa. També destacar que hi havia molts nens i nenes menors de 15 anys, que això al final és el que li dona vida al club a mig/llarg termini.
"Tenir un mini masculí i un de femení permet garantir
el futur a mig/llarg termini de l'entitat"
- Aquesta temporada heu inscrit dos equips de mini per primera vegada des de fa molts anys... Quina importància tenen?
Molt gran, i més el fet de tenir-ne un de masculí i un de femení. Això et permet garantir el futur a mig/llarg termini de dos equips a les categories successives i ensenyar a la gent que hi ha nens i nenes que s’ho passen bé practicant el bàsquet. I pot servir de cara altres nens a venir a l’escola ja que el més complicat és no tenir cap exemple per explicar com treballes.
- Quines accions fa el club per captar més infants cada temporada?
Principalment, el que hem fet des del principi, anar a les escoles Simeó Rabasa, Les Pruneres i Les Mimoses de Santa Maria i fer un entrenament obert per cursos. A partir d’aquí, van començar a venir nens i així vam aconseguir una bona base per a l’escola. D’altra banda, també tenim activitat a les xarxes socials del club, el boca-orella a altres entitats on participem i també la tradicional enganxada de cartells.
- Què se’ls hi ensenya als nens i nenes de l’escola quan entren?
Bàsicament, la filosofia del club és que el bàsquet és un esport col·lectiu i aquí no ve ningú a brillar més que l’altre, sinó que tots venim a fer un equip. A més a més, dels exercicis més tècnics de coordinació i domini de pilota.
- Quins valors representen millor l’entitat?
Els tres pilars fonamentals són: el respecte, tant als companys com al rival; el treball en equip, molt important de cara l’entrenament; i l’empatia, saber reaccionar quan un company d’equip es fa mal o no li surt un exercici.
- És difícil transmetre aquesta valors als jugadors i jugadores?
Complicat perquè tenen molts inputs d’individualisme tant de la televisió com la NBA, els jugadors de futbol, etc... però a mesura que els nens de l’escola veuen els minis que són una pinya, o aquests fan el mateix amb el júnior o el sènior, doncs és una manera d’ensenyar que això té resultats a llarg termini i és beneficiós.
"Hem volgut tornar als orígens, els nostres
colors són els de la senyera"
- Tot i ser un club fundat l’any 1989, i tenir bastants equips en els seus inicis, el bàsquet a Martorelles no ha estat tant prolífer com altres esports. Per què creus?
Com a junta directiva hem identificat dues causes principals. Una és el futbol , que té molta més presència en els mitjans de comunicació, en el dia a dia dels nens a les escoles, és més fàcil jugar a futbol ja que pel bàsquet necessites les cistelles...
Al final és un esport més popular. Sense anar més lluny el futbol compta amb 19 equips aquest any i nosaltres quatre i l’escola. D’altra banda, estem en una zona on hi ha clubs de bàsquet molt potents com el CB Mollet o l’Escola Sant Gervasi que aglutinen entre els dos una cinquantena d’equips.
- Quines solucions trobeu?
Continuar intentant fer les coses el màxim de bé com fins ara per demostrar que hi ha més vida més enllà del futbol, que el bàsquet és una altra manera de viure l’esport; i que també és una altra manera de fer poble.
- Enguany també estreneu vestuari, torneu a la senyera, per què?
Perquè és un vestuari històric del club que apareix durant els anys de mandat del primer president, l’Alfred Bas. Hem volgut tornar als orígens, els nostres colors són els de la senyera i volíem esborrar aquests últims anys que no hem vestit amb els colors històrics.
- A banda d’haver estat jugador, també has estat àrbitre T’ajuda aquest vessant amb la gestió del club?
Ho he estat durant cinc anys i he xiulat des de minis a segona catalana. M’ajuda en el sentit que el bàsquet s’ha de viure des de diferents perspectives. Quan ets jugador, vols jugar i guanyar, ser protagonista. Com àrbitre, no vols ser protagonista, no vols ni guanyar ni perdre, que sigui un joc just i et fa ser molt més empàtic amb els altres. Quan fas el salt a directiu, tens molt present els altres dos vessants i pots veure el bàsquet en més dimensions.
- De què està més orgullosa la junta directiva des de la seva entrada?
D’haver format l’escola de bàsquet des de zero. Aquesta temporada tenim una dotzena de nens i nenes a l’escola, a banda dels dos equips mini.
- Com t’agradaria veure el club d’aquí 10 anys?
Com a mínim, amb un equip per categoria. Omplir tots els forats des de mini fins a sots21 i tenir equips a totes les categories. Un altre objectiu molt important és la paritat, ja que el bàsquet femení té molta força aquí a Catalunya, ens agradaria que almenys la meitat dels equips fossin íntegrament femenins.
- Al 2019, la UEB Martorelles celebra els 30 anys de vida. Com ho celebrareu?
Encara estem treballant-hi, volem celebrar-ho implicant les entitats i la ciutadania.
